Joaquim Miralles (Arnes, 1992) és l’alcalde més jove de les Terres de l’Ebre. Va ser nomenat batlle d’Arnes dimecres passat, en substitució de Xavier Pallarés, després de 22 anys al càrrec. Miralles (PDeCAT) ha estudiat un grau de Comerç i un d’activitats fisicoesportives. Ara s’està preparant per ser bomber, ja que sempre ha volgut ser-ho. A les tardes ajuda a casa amb les feines del camp, amb les oliveres, els ametllers i els avellaners. És un apassionat de l’esport, concretament del futbol. És porter de l’equip d’Arnes des de fa nou anys.
És l’alcalde ebrenc més jove i un dels més joves de Catalunya. Com se sent?
Ser alcalde requereix moltes decisions, obligacions i responsabilitat, però crec que la meua joventut no implica que no siga capaç de fer-ho o que no tinga la suficient maduresa. Si hi ha persones que tenen dubtes que puga ser alcalde els vull expressar la gran il·lusió que tinc per assumir aquest càrrec i dir-los que tirarem el nostre poble endavant.
Com ha viscut aquests primers dies?
He passat molts nervis, però alhora estic també molt il·lusionat i tinc moltes ganes de treballar. Encara que el municipi siga petit, dona cert respecte per les decisions difícils que s’han de prendre. Però ara mateix ganes de treballar no em falten.
Va ser nomenat en un ple dimecres. Com va anar aquest primer esdeveniment?
Va anar molt bé, va ser molt popular. Van venir amics de tota la vida amb qui he crescut i jugat i tota la meua família, a la qual vull agrair l’educació i suport que he rebut, perquè, si he arribat fins aquí, és per ells. Va ser un ple molt emotiu, el primer que afrontava com a alcalde i, a més, vam aprovar la moció per rebutjar l’article 155. Si tots els plens que vindran són com aquest primer... signaria ara mateix!
Quines qualitats creu que té com a persona i que li podran servir com a alcalde?
Crec que sóc una persona emprenedora, perseverant i molt empàtica. Durant els pocs dies que fa que sóc alcalde la gent ja m’atura pel carrer. El tracte de tu a tu sempre el tinc present i el continuaré tenint. Puc esmorzar tranquil·lament amb els veïns del poble i escoltar la seua opinió i les seues preocupacions. Crec que sempre he escoltat l’opinió dels altres. Després podrem prendre les decisions més adequades o no, però m’agrada escoltar i tenir en compte a les persones.
El fet de ser d’un poble petit i que tothom el puga aturar al carrer per expressar les seues queixes pot ser difícil.
Sí, mirant-ho així... Perquè la gent t’ho exposa i tu voldries ajudar-los, però no pots arribar a tot. El que vull transmetre és que sempre intentaré fer tot el que està al meu abast per ajudar les persones. I, si no arribo a tot, no és per no voler, sinó per no poder.
Com va començar en el món de la política?
La política sempre m’ha agradat moltíssim. Amb el fill de Xavier Pallarés, que som de la mateixa quinta i sempre he tingut una amistat excepcional, ja de joves fèiem moltes iniciatives per al jovent del poble, de festes... I fa dos anys quan Pallarés em va venir a buscar no m’ho vaig pensar. Vaig ser cap local del PDeCAT i també de seguida vaig començar dins de l’executiva comarcal.
Quina creu que és la millor satisfacció com a polític?
En l’àmbit municipal per a mi el millor és el tracte de tu a tu amb la gent i intentar ajudar-la.
Quins projectes emprendrà per a Arnes?
Ens hem marcat apostar pel turisme, ja que Arnes és un poble atractiu, envoltat de natura, i té un potencial enorme. Volem millorar camins i rutes perquè siguen accessibles a peu o en bicicleta i traure’n el màxim profit. També volem millorar molts carrers del poble i tenim pendent la il·luminació. Volem canviar-la tota perquè siga millor i tinguem major estalvi energètic. A més, també tenim un altre projecte molt ambiciós, que és el de fer un nou dipòsit d’aigua per al poble, de major capacitat, per donar l’abast a tot el municipi sense cap tipus de problema.
