Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els caçadors ideen un nou mètode 'selectiu' per legalitzar la barraca

Arrenca la temporada de caça menor, amb preocupació al Delta perquè encara no hi ha autorització per tirar a la polla d´aigua

M.Millan

Whatsapp
Caçadors posant tot el seu equipament a punt de cara a aquest diumenge. FOTO: JOAN REVILLAS

Caçadors posant tot el seu equipament a punt de cara a aquest diumenge. FOTO: JOAN REVILLAS

Els caçadors han presentat al Departament d’Agricultura un nou sistema de «caça selectiva» d’ocells, pensat per a la captura de tords vius. L’objectiu és que es pugui substituir aquest nou sistema pel vesc tradicional que s’emprava a la barraca (i al parany valencià), un mètode tradicional de caça que està prohibit per la normativa en ser considerat com a massiu i no selectiu, i que ha comportat nombrosos judicis als seus aficionats.

La barraca és una construcció especial feta amb branques d’oliveres o garrofers, que simula un arbre i on s’instal·laven unes varetes amb una substància enganxosa, el vesc, que impregnava els ocells i permetia que els capturés el caçador, encara vius. El tord és una espècie cinegètica, però el problema radicava en la massivitat i no selectivitat del sistema, que feia que també hi poguessin caure espècies protegides. L’última reforma del codi penal va incloure la caça no selectiva com a delicte penal.

L’Associació de Paranyers Apaval ha dissenyat ara un artilugi pensat per atrapar només tords. Es tracta d’una espècie de cistell amb una xarxa a la part inferior i un llistó a la superior. Allí s’hi ha d’atreure l’ocell perquè s’hi posi i depenent del pes, hi caurà o no. I és que un tord pesa entre 65 i 70 grams, mentre que altres espècies no arriben als 20 .

Així, els aficionats a la barraca volen recuperar aquesta pràctica , que té un alt component social. «A la barraca et reunies amb els amics i la família, es feien menjades i xerrades, i això no es pot perdre», explica Enrique Marzà. Aquest caçador d’Alcanar és membre d’Apaval, entitat que juntament amb la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre va presentar ahir a la seu del Departament d’Agricultura a Tortosa una sol·licitud per poder fer una prova de camp d’aquest sistema. Aquesta mateixa demanda s’ha fet també a la Generalitat Valenciana.

Aquesta petició arriba just quan aquest proper diumenge 9 d’octubre arrenca la temporada de caça menor. Des del mes de setembre els aficionats de les Terres de l’Ebre ja poden anar al porc senglar, però és a partir d’aquest diumenge que comença el gruix de l’activitat cinegètica al territori.

Segons explica al Diari Manolo Royo, responsable de la Federació Catalana de Caça a les Terres de l’Ebre, actualment es compten uns 10.000 practicants a les quatre comarques ebrenques, dels quals 4.000 es concentren al Delta de l’Ebre, on hi ha fins a onze societats de caçadors i 22 àrees privades de caça.

En aquest espai hi ha enguany una especial preocupació. I és que encara no hi ha l’autorització per poder tirar a la polla d’aigua, una de les principals espècies que es caça al Delta, juntament amb els ànecs. «La polla d’aigua no està inclosa al llistat d’espècies cinegètiques d’Espanya, però al Delta es caça des de fa molts anys amb autoritzacions especials que enguany encara no han arribat», comentava Royo ahir al Diari.

Pel que fa a la resta del territori, enguany preocupa especialment els efectes que pugui tenir la sequera i les altes temperatures d’aquest inici de tardor. La falta de pluges ha deixat molt tocades les olives, el principal aliment d’espècies com el tord, una au migratòria que tot just ara hauria de començar a arribar al territori, segons expliquen els caçadors.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También