Fumiguen d’urgència l’illa de Buda pel risc de proliferació de mosquits

Nou front de lluita contra el mosquit al delta de l’Ebre. Un nou  trencament de la barra d’arena que separa el mar de la bassa de Buda, també anomenats els Calaixos de Buda, ara fa uns quinze dies, ha convertit l’interior de la bassa en un nou espai de proliferació potencial del mosquit.
El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) ha activat un primer tractament aeri urgent contra les larves en una zona de vegetació propícia per a la seva reproducció mentre analitza la complexa situació generada en un gran espai natural on fins ara no s’actuava de manera regular.

Aquest estiu plou sobre mullat a l’illa de Buda. Sobretot en  els mesos de juny i juliol, diversos episodis consecutius d’inundació i assecament de zones de pastures per als cavalls de la Camarga dins de Buda (en terrenys del Parc Natural del Delta, on pasturen per afavorir la diversitat dels ecosistemes) van provocar una sonora reproducció de mosquits, que va alertar els veïns de la urbanització Riumar i va provocar les queixes de les autoritats locals. El Copate va haver de realitzar fins a sis tractaments per reduir la presència del molest insecte.

La situació generada a l’agost, però, és nova. En plena època àlgida de presència del mosquit, el trencament de la barra, en una amplada aproximada d’uns 100 metres, ha provocat l’entrada de l’aigua del mar a la bassa, que fins llavors no patia oscil·lacions significatives en el nivell de l’aigua.  

Això ara ha canviat, extenses àrees de la bassa de Buda es poden inundar i eixugar de forma reiterada, afavorint el cicle biològic d’aquests insectes, que ponen els seus ous en les zones humides però sense aigua, esperant que en inundar-se es desenvolupin aquests i apareguin dies més tard els mosquits adults. Aquests mosquits podrien  afectar de nou les zones poblades més properes com la urbanització Riumar.

‘És un laberint’

L’escenari és incert, admet Escosa. Més enllà del tractament d’urgència realitzat aquesta setmana, els tècnics del consorci han iniciat un peritatge de l’extensa zona natural, d’unes 1.200 hectàrees, per detectar les àrees propícies per al mosquit i focalitzar-hi, així, els tractaments. «Però l’espai és un laberint, anem amb barques, fem fotografies aèries, potser utilitzarem un dron perquè l’espai és gran, divers i d’accés difícil», assenyala Escosa.

Una llevantada fortíssima, la pitjor dels darrers vint anys, va trencar el passat mes de gener la barra d’arena. 
Durant vora quatre mesos ja es va mantenir, com ara, un canal obert entre el marc i la llacuna, fet que va provocar la mort de bona part dels peixos i vegetació d’aquesta zona protegida d’aiguamolls. Finalment, es va actuar d’urgència i es va refer la barrera natural, que ara s’ha tornat a trencar en un nou episodi de la regressió que pateix el Delta.