Instal·lades les primeres llambordes Stolpersteine a Amposta

Es van col·locar en un emotiu acte al Pont Penjant on va assistir familiars dels deportats

19 junio 2021 17:17 | Actualizado a 19 junio 2021 17:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Dues de les deu llambordes del projecte Stolpersteine ja estan instal·lades a Amposta. Aquests homenatges als ampostins deportats als camps nazis estan localitzats al Pont Penjant i consisteixen en unes peces situades a terra, fetes a mà, on es pot llegir informació sobre les víctimes de l’holocaust com la data de naixement, l’any en què van ser deportats i si van ser alliberats del camp o si van morir assassinats i on.

En un acte on van assistir familiars, alumnes de l‘institut impulsor de la iniciativa i representants com Adam Tomàs, alcalde de la població o Jordi Font, director general de Memorial Democràtic, es va retre homenatge als ampostins enviats a camps de concentració. Durant un acte molt emotiu, es va posar nom als deportats i després els familiars assistents van homenatjar-los deixant una flor sobre les llambordes ja instal·lades. L’acte va finalitzar amb un minut de silenci amb «el cant dels ocells» de fons.

Els dos primers recordatoris han estat per a Ramon Jornet Jordà i Joaquin Tarín Martínez. Es preveu que les llambordes corresponents als altres vuit deportats arribin durant les pròximes setmanes i que es localitzen davant del lloc on van viure. En el cas d’aquelles persones de qui no es conegui el domicili, l’homenatge s’instal·larà al pont penjant.

Després de l’acte al Pont Penjant, alumnes de l’Institut Ramon Berenguer IV que van formar part de la investigació van oferir al Museu de les Terres de l’Ebre una xarrada sobre l’experiència com a participants en el projecte «Portes de la memòria» a més d’explicar la història dels deu ampostins deportats i de les dues exiliades actuals.

La necessitat de conèixer
Catalina Valero, filla de Pedro Valero Navarro deportat a Mauthausen l’any 1941 i assassinat a l’octubre del mateix any al camp de concentració de Gusen, posa en relleu la necessitat de conèixer el què va passar, especialment per part de la gent més jove. «La joventut tot això no ho sap i s’ha de conèixer perquè la gent sàpiga que hem d’evitar que passi una cosa com aquesta. Hem d’aprendre del que ja hem passat. Estic orgullosa del treball que han fet les alumnes».

Per la seva banda, Jordi Font durant el seu discurs durant l’homenatge als deportats també adverteix del perill i la necessitat d’explicar i visibilitzar «Mostrar aquesta part de la història és més necessari que mai per les amenaces actuals com el racisme o les conductes autoritàries. Actes com els d’avui han de servir per fer justícia i reparació.»

Comentarios
Multimedia Diari