Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Joves pagesos ebrencs reclamen poder viure ‘dignament’ del camp

Demanen més suport a les administracions i remarquen la importància del sector per mantenir l’entorn rural

Maribel Millan López

Whatsapp
Foto: Joan Revillas

Foto: Joan Revillas

El sector agrari està en peu de guerra per reclamar uns preus justos per als productes del camp. Divendres passat, centenars de pagesos ebrencs van treure els tractors al carrer i van recórrer la ciutat de Tortosa per donar un nou crit d’alerta. Sectors com els cítrics, la fruita dolça i en els últims anys també de forma molt significativa el sector de l’oli d’oliva, han vist com els preus es desplomaven fins situar-se en ocasions per sota dels costos de producció. Una situació insostenible de la que els pagesos acusen les empreses distribuïdores i grans superfícies i per a la que reclamen mesures urgents. 

Davant d’aquest context, són molts els que es plantegen si la pagesia té futur. El Diari ha parlat amb joves de les quatre comarques ebrenques que es dediquen professionalment al sector primari, per veure com veuen la seua feina i encaren aquest futur. En general, les veus consultades són optimistes i creuen que se’n sortiran si continuen treballant com fins ara. Amb tot, reclamen més suport a les administracions, tot remarcant la importància del sector primari per garantir aliments de qualitat i alhora mantenir l’entorn rural, cada cop més despoblat. 

Ajuts

Des de la Generalitat, el Departament d’Agricultura preveu obrir properament una nova línia d’ajuts per a la incorporació de joves al camp, que subvenciona part de les inversions que han de fer per dur endavant les explotacions. Entre els 18 i els 40 anys també es poden rebre ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) i es tenen avantatges en altres tipus d’ajuts.
Des de l’administració catalana també s’han posat en funcionament noves eines com ara la figura del Dinamitzador de Joves per acompanyar el jove en el seu procés d’instal·lació, un pla pilot que va arrencar la convocatòria del 2019 a les comarques de Girona i del Camp de Tarragona, per estendre’s posteriorment a la resta del territori català. 
Segons dades d’Agricultura, en el període 2015-2018 es van incorporar 1.782 joves al món agrari de forma professional a Catalunya. 

Marta Fornells. Foto: Joan Revillas

 Marta Fornells, 26 anys, olivera i vinya ecològica, Pinell de Brai (Terra Alta): 'El producte de proximitat té un valor afegit'

Després de viure uns anys a Tarragona, Marta Fornells (26 anys) va decidir tornar al seu poble, el Pinell de Brai, i dedicar-se al camp de forma professional. Així, des de fa tres anys es dedica a la producció ecològica d’oli d’oliva i de vinya, els dos principals conreus de la Terra Alta. El raïm que produeix el destina a un celler local de vins ecològics, Laureano Serres, a qui també porta algunes terres. «M’atreia molt la idea de recuperar la forma de treballar antiga, natural, sense tractaments, ... és una manera diferent d’entendre la terra i treballar-la», explica Marta, que actualment és també regidora de l’equip de govern del Pinell de Brai i consellera comarcal.

Al seu entendre, els productes del camp «els hem de defensar els que els fem, perquè les empreses i distribuïdores sempre marquen preus a la baixa». «El producte de proximitat té un valor afegit i hi hem de creure», remarca. Precisament el sector del vi de la Terra Alta ha viscut en els darrers anys un important boom, amb cellers i cooperatives que aposten per oferir vins de qualitat, de característiques úniques i trets distintius com la garnatxa blanca, varietat que concentra a la comarca un terç de la producció mundial.

Marta Fornells també demana que, tenint en compte el caràcter eminentment agrícola de la Terra Alta, la Generalitat incrementi l’oferta de formació en aquest àmbit a l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa, amb nous cicles formatius i cursos especialitzats.

Josep Franch. Foto: Joan Revillas

Josep Franch, 23 anys, arrossaire de Deltebre (Baix Ebre): 'Ser pagès és la meua forma de viure la vida'

Tot i la seva joventut, (23 anys), Josep Franch ja és un expert arrossaire, ja que porta 7 anys en aquesta professió. «Des de ben petit ja m’agradava la pagesia», explica, «és la meua passió i la meua forma de viure la vida». Aquest pagès de Deltebre té cura de les finques familiars(n’és titular d’algunes) i d’altres explotacions al delta de l’Ebre, i no descarta ampliar l’activitat en un futur, «sempre que s’hi pugue viure, ja que estem vivint unes circumstàncies problemàtiques».

En aquest sentit, Franch va ser un dels centenars de pagesos que aquest passat divendres van prendre els carrers de Tortosa per demanar uns preus justos per als productes del camp. «Hi ha grans superfícies que venen l’arròs més barat que el cost que té el pagès per produir-lo. És una vergonya que se’ns paguen uns preus baixos després de tot el cost i la feina que comporta el conreu dels productes del camp», remarca aquest jove de Deltebre.

En el cas del sector arrosser, a aquesta problemàtica cal afegir-ne d’altres, com ara «la regressió que amenaça el delta de l’Ebre arran del canvi climàtic, la plaga del caragol poma, els danys que causen els flamencs, les retallades de la nova Política Agrària Comuna (PAC) o l’acord de lliure comerç amb Vietnam, aprovat recentment», segons detalla.

En general, Josep Franch demana canvis, «perquè si seguim així veig el futur complicat». «Sense el sector primari tindríem les neveres buides, fent de moble». Així, al seu entendre és indispensable que hi hagi uns preus justos, «i una PAC en acord a les necessitats del sector».

Joan Forcadell. Foto: Joan Revillas

Joan Forcadell, 32 anys, citricultor d'Alcanar (Montsià): 'Som un pilar fonamental que cal cuidar'

Joan Forcadell té 32 anys i és citricultor, com molts dels seus veïns d’Alcanar. Va estudiar Gestió Comercial i Màrketing, així com diversos cursos de formació agrícola, sector al que es va decidir dedicar de forma professional ara fa tres anys. Explica que les circumstàncies laborals i la tradició familiar el van portar a aquesta professió, que li agrada i el fa sentir còmode. «Com en tot, hi ha mals moments, sobretot quan es donen factors que no depenen d’un mateix, però quan reculls el fruit de tota la feina feta durant un any et dona aquell plus que et fa seguir endavant», explica al Diari.

Al seu entendre, la situació actual de la pagesia té dos handicaps que cada cop s’agreugen més, «com són la inestabilitat meteorològica i el preu del fruit». «Són coses que nosaltres no podem controlar», remarca. I és els cítrics han estat un dels sectors que en els darrers anys ha patit una davallada de preus important, que en algunes campanyes ha arribat a deixar el producte per sota o fregant el preu de cost.

Forcadell remarca que el sector primari és un pilar fonamental i el motor econòmic de les Terres de l’Ebre, en el que caldria fomentar encara més el cooperativisme i el treball conjunt, així com facilitar al màxim l’atorgament d’ajuts i la formació. «Quan es comença tot és molt difícil i l’administració ens hauria de fer més costat», considera.

«A un territori com l’Ebre, si l’agricultura funciona, tot el que ve al darrera també funcionarà».

Josuè Sabaté. Foto: @capriomega

Josuè Sabaté, 28 anys, ramader de Rasquera (Ribera d'Ebre): 'Mantenim el territori i això s'ha de valorar'

Com la resta de joves pagesos ebrencs consultats pel Diari, Josuè Sabaté pervé d’una família amb arrels al sector primari, a les que ell dona continuïtat alhora que obre nous camins amb una energia renovada. Nascut i resident a Rasquera, va estudiar Ciència i Salut Animal i un Màster en Nutrició Animal, abans de tornar a casa i decidir dedicar tots els esforços al sector ramader. Si fins llavors la família s’havia dedicat als porcs, ell va apostar també per les cabres. Actualment compta amb més de 400 caps, la majoria femelles per a la producció de llet que ven a formatgeries artesanes de Catalunya, al Moianès i el Baix Camp. Així, l’explotació Caprimoega treballa amb cabra florida, de la que també ven exemplars de pura raça a d’altres ramaderies. Formen part de l’associació Acriflor (l’associació nacional de criadors de cabra de la raça cabra florida) i l’associació de llet de cabres catalanes, «un fet que serveix per millorar i donar valor al treball», segons remarca Sabaté, qui també dona a conèixer la seva activitat a través de les xarxes socials (@capriomega).

Al seu entendre, cal que els professionals del sector primari s’esforcin per oferir productes de qualitat amb valor afegit, i evitar en la mesura del possible els intermediaris. «Però sobretot cal ser eficients, optimitzar els processos». Sabaté també creu que l’administració hauria de tenir en compte la funció dels pagesos i ramaders en el manteniment el territori.

Temas

Comentarios

Lea También