La PDE demana un cens que justifiqui la inversió pel canal Xerta-Sénia

Unió de Pagesos considera que la posada en marxa del regadiu del canal Xerta-Sénia, després que el Departament d’Agricultura hagi fet pública la licitació del contracte de serveis per a l’assistència tècnica per al projecte constructiu del regadiu Xerta-Sénia, suposa «una oportunitat per al territori de les comarques de l’Ebre i per al futur de les explotacions». El sindicat, que ho ha manifestat en un comunicat, celebra que finalment Agricultura s’hagi replantejat el projecte del Xerta-Sénia i hagi decidit tirar endavant el regadiu, fet que permetrà posar en relleu la infraestructura de la xarxa primària del regadiu que ja està executada. 
La licitació del contracte de serveis per a la redacció del projecte del Xerta-Sénia s’ha realitzat per a l’adequació de les obres dels trams 2 i 3 del canal i xarxa de reg de les Zones 2 i 3 que formen part dels Sectors 3, 4, 5 i 6, i abasten parcel·les dels municipis de Santa Bàrbara, la Galera i Mas de Barberans, al Montsià, i Roquetes, al Baix Ebre.

Per a Unió de Pagesos, la transformació en regadiu ha de permetre mantenir la pagesia , així com l’activitat agrària per la seva funció productiva però també per la seva funció ambiental, i desenvolupar una indústria agroalimentària que ajudi a posar en relleu els productes agraris.

El canvi climàtic és un fet

El sindicat considera que el regadiu a les planes del Montsià i del Baix Ebre reduirà el context d’incertesa inherent a la climatologia mediterrània per a les explotacions de secà, que en els últims tres anys han patit les conseqüències de la sequera, i ajudarà a aconseguir regularitat en les produccions i incrementar els rendiments.

La PDE demana precaució

Però tot i l’aval d’Unió de Pagesos, la PDE no veu tan clares les seves intencions. I és que com ha declarat el seu portaveu, Joan Panisello, al Diari, no veuen del tot lícits els usos del «suposat canal». Per aquest motiu la PDE demana que «es faci públic un cens que justifiqui un llistat amb el nombre de pagesos adherits al reg per confirmar la viabilitat de canal». 
Perquè consideren que «no hi ha un nombre suficients de regants», segons la PDE no és vàlid el sistema que «quan un pagès vegi que el seu veí rega, també ho farà». I és que, segons la PDE, és una inversió massa seriosa com per no tenir cap tipus de cens oficial que aclareixi qui podrà finançar la infraestructura.  Panisello  destaca que defensa la inversió: «no estem en contra d’això, perquè és una de les grans obres que s’han fet a les Terres de l’Ebre, al menys en pressupost, i que ens tinguin amb compte és important». Però per aquest motiu, demana «que hi hagi un aclariment amb un cens, ja que si és fa la inversió real però desprès ningú ho paga, s’aplicarà la política de recuperació de costos». I aquesta mesura per determinar qui pot pagar la inversió pot acabar, segons Panisello, amb «un transvasament encobert a València».
La PDE en canvi, defensa el sistema de reg de la Terra Alta, el qual va des de Riba-roja fins quasi Corbera d’Ebre, com ha explicat Panisello. Segons ell, aquest reg «a mesura que hi ha demanda es va ampliant amb un sistema de bombeig». Aspecte per la PDE més «òptim» i «segur».

Garantir un futur a la pagesia

Malgrat tot plegat, el president de la Comunitat de Regants Xerta Sénia ja va anunciar que l’única finalitat d’aquest canal era la subsistència del conreu del secà al Montsià, tant afectat des de fa tres anys per les continues sequeres. 
I mentre, són molts els pagesos, desesperats, que s’estan acostumant a perdre el cinquanta per cent de la seva producció a causa d’aquest fenomen. 

A banda, explotar els fons aqüífers cada cop és més car, perquè les quotes menys profundes ja s’estan assecant i, com va explicar Luís Gimeno, pagès de Santa Bàrbara: «ara les perforacions han de ser a partir dels docents metres i tot i això, són pocs els qui troben aigua». 
La comunitat de Regants del Xerta-Sénia lluita per «garantir un futur a les nostres terres i als joves pagesos», perquè tal i com va explicar Cortiella, «nosaltres els beneficis quasi no els veurem, és una inversió per a les futures generacions».