Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La PDE avisa al govern espanyol que perdrà quantiosos fons europeus si no revisa els cabals de l'Ebre

L'entitat, que celebra dissabte la seva tretzena assemblea, denuncia 'l'engany' de la Govern amb l'informe de la Xarxa Natura 2000 i reclama el suport dels partits ebrencs
Whatsapp
Els portaveus de la PDE han reclamat 'més fets i no paraules' a la Generalitat i als polítics del territori. Foto: ACN

Els portaveus de la PDE han reclamat 'més fets i no paraules' a la Generalitat i als polítics del territori. Foto: ACN

Si la revisió en marxa del Pla Hidrològic de l'Ebre no introdueix canvis substancials en els cabals del tram final del riu, els embassaments i els regadius previstos, el govern Espanyol pot perdre una quantitat molt important de fons europeus destinats a infraestructures i medi ambient en els pròxims anys. Aquest és un dels principals missatges que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) llançarà dissabte en la seva tretzena assemblea general. El moviment social antitransvasament ha reiterat el seu malestar amb el Govern, a qui ha acusat d'"engany" per no haver-los tramès encara l'informe sobre els impactes del Pla en la Xarxa Natura 2000, tal i com s'havia compromès.

La PDE assegura que la Comissió Europea ha tramès al govern espanyol una llista d'unes 50 recomanacions que ha d'incloure en la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre -un procés que ha d'acabar abans de finals d'any- coincident, en bona mesura, amb els plantejaments que el moviment social antitransvasament i les organitzacions ecologistes havien traslladat a Brussel·les. En aquest sentit, ha recordat la portaveu de l'entitat, Susanna Abella, l'informe europeu sobre la revisió del Pla aprovat el febrer de 2014 posa en qüestió no només els 95 metres cúbics per segon de cabal al tram final de l'Ebre i el Delta, sinó també la capacitat dels embassaments i les 465.000 noves hectàrees de regadiu previstes.

D'acord amb Abella, l'executiu estatal té l'obligació d'incloure aquestes prescripcions si no vol qüestionar l'Acord Marc comunitari, comprometent la percepció d'una considerable quantitat de fons europeus destinats a infraestructures i medi ambient els pròxims anys. "Si es neguen a fer els canvis i la Unió Europea pressiona tindran un problema greu que pot afectar les Terres de l'Ebre", ha apuntat. "No ens sabrà gens de mal que es perdin les subvencions", ha afegit el també portaveu Manolo Tomàs, tot instant al PP i al Partit Aragonès Regionalista (PAR) a deixar d'actuar en clau autonòmica i "posar-se les piles i governar", assumint les modificacions reclamades.

La PDE entén que la pressió de Brussel·les pot ser la via més plausible per aconseguir redreçar un Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre al qual s'oposa frontalment i que, considera, una sentència de mort per al tram final del riu i el delta de l'Ebre. Vigilants davant els possibles intercanvis de cromos que es puguin produir al respecte a Brusel·les, el moviment antitransvasament ha decidit jugar a fons la carta del Delta i la seva consideració, en l'àmbit comunitari, com un espai "estratègic" des del punt de vista ambiental per a les aus migratòries, per blindar el futur del riu.

En aquest sentit, recorden que si la modificació del Pla que ha d'estar vigent entre 2015 i 2021 no es tanca en termes clars i concisos, les amenaces de transvasament mitjançant un nou Pla Hidrològic Nacional ressorgiran amb possibilitats de reeixir, com ja apunten les declaracions públiques de molts dirigents polítics de Múrcia i el País Valencià. Alerten que la detracció, en aquest cas, es produiria per la via del model del minitransvasament a Tarragona.

A banda de les al·legacions que preparen per presentar, abans del 30 de juny, a la revisió del Pla, la PDE continua esperant l'informe de la Generalitat sobre els impactes que tindria en els espais de la Xarxa Natura 2000 del tram final i del Delta per utilitzar-lo jurídicament a Brussel·les en la batalla jurídica. Tot i que no descarten del tot que el puguin acabar rebent aquesta mateixa setmana, Tomàs no s'ha tallat a l'hora d'acusar el Govern d'haver-los "enganyat". Previst des de l'abril de l'any passat arran d'una moció aprovada pel Parlament i amb un últim compromís de lliurar-lo el passat 20 de març, en el marc de la reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, el document encara no arribat.

 

La Generalitat "guanya temps"

"Ens enganyen. I és un document molt important. Està passant els temps i ens passen amb romanços", ha lamentat Tomàs. Brussel·les reclama el document per calibrar la dimensió dels desastres que podria ocasionar el Pla Hidrològic als espais sensibles de les Terres de l'Ebre. Segons ha abundat el mateix portaveu, la Generalitat estaria "guanyant temps" amb una estratègia de dilació. "Intuïm que una part del Govern no tingués com a prioritat defensar els interessos de les Terres de l'Ebre per motius locals o concrets, aliens a una idea de país i sostenibilitat. Podem dir que hi ha diferències molt clares entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el d'Agricultura. Però el resultat és que el document no el tenim", ha sentenciat.

En aquesta mateixa direcció va una de les pancartes que presidiran la tretzena assemblea general que tindrà lloc aquest pròxim dissabte -18 d'abril- al vespre a Tortosa: "Volem fets i no paraules". No entenen per què la resta de partits polítics que van donar suport l'abril de 2014 al Parlament a encarregar aquest informe no s'hagin mogut per exigir-lo. "No confiem en el suport de la classe política del territori. Ningú ha mostrat interès. Van votar però ningú s'ha preocupat que el tinguem", ha remarcat Abella, tot mostrant el malestar del moviment social amb els dirigents polítics ebrencs. "Ara tothom és antitransvasament i volen el cabal ambiental. Però només de paraula", ha lamentat.

De cara l'assemblea, la PDE vol reclamar obertament un compromís de suport clar de la classe política i les entitats del territori en la seva estratègia per forçar un canvi en la política hidrològica que garanteixi la supervivència de l'Ebre. Reclamen als partits que exerceixin "pressió política" en aquest sentit. Durant els pròxims mesos es plantejaran noves accions i mobilitzacions, encara sense data. "La gent del territori en té ganes", ha afirmat Abella.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También