La URV debat com atraure empreses en espais perifèrics com l’Ebre

La Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili va organitzar ahir una jornada al Campus Terres de l’Ebre, a Tortosa, per analitzar com treballen els territoris geogràficament allunyats dels centres econòmics per poder atraure empreses. Així, per la jornada van passar directors tècnics i regidors del Bages, Valls, la Conca d’Òdena o l’Empordà per explicar els seus casos de bones pràctiques en aterratge empresarial. 

«L’objectiu d’aquesta jornada ha sigut reflexionar de forma actualitzada sobre com atreure empreses que no estan a les capitals. I per això el millor és primer saber l’estat de les empreses i després conèixer experiències d’altres punts de Catalunya que estan intentant projectes que ens semblen molt interessants», va explicar ahir el director de la Càtedra, Juan Antonio Duro, afirmant que les Terres de l’Ebre tenen possibilitats, però han de treballar per aconseguir-les desenvolupar. 

«Hem de dissenyar una priorització de quin model d’activitat i d’empreses podrien arribar aquí i treballar en aquest sentit», va afirmar Duro. «Ara tenim els deures de seguir modificant els instruments d’atracció. És difícil treballar des d’un punt de vista municipal, perquè això atomitza i limita les possibilitats d’atracció. Una de les formes de combatre-ho seria treballar de forma conjunta un grup de municipis, per atraure empreses més enllà de l’empresariat local. Ha d’haver una estratègia de governança més global». 

Així mateix s’expressava el delegat d’Acció a les Terres de l’Ebre, Xavier Cortiella, tot remarcant que les estratègies guanyadores «seran les de cooperació i coordinació, per oferir una proposta integral amb una potencialitat molt més gran, més que anar dissenyant un a un polígons industrials». 

També Cortiella afirmava que hi ha limitacions a l’Ebre pel que a l’estat dels polígons industrials, i que en aquest sentit convindria determinar si estan suficientment equipats. «Treballem al màxim per aprofitar la dinàmica d’atracció d’inversions però és difícil perquè l’Ebre està lluny dels grans centres de població. Les empreses sovint creixen a través dels seus nuclis actius. Sovint tenen més possibilitats d’èxit les xarxes d’empreses que ja funcionen i poder-les ampliar que no formar-ne de noves».

Per als experts, les Terres de l’Ebre haurien de tenir més planificació en l’àmbit territorial

Per a Cortiella, les Terres de l’Ebre haurien de definir-se empresarialment, i una de les seues dificultats és l’actual fragmentació i la manca de planificació i d’especialització del territori. «Hem de veure quin és el nostre fet diferencial dins de Catalunya i treballar per fer més competitiu a nivell tecnològic i d’infraestructures els espais». Per als experts, l’Ebre sí disposa de molt sòl, però amb algunes limitacions en els requisits.

«Actualment, les empreses més fortament implantades i que acumulen més PIB són del sector alimentari i del packaging», va declarar ahir Cortiella, tot posant els exemples de Jabil, Laboratoris Maverick, Amiblu, Ous Roig, Fakolith, Doca, Mapei, Ellamp, Nomen, etc. Acotar projectes econòmicament i fer-los assumibles i concrets és un altre dels reptes. «Sovint veiem poca concreció a les Terres de l’Ebre i cal una estratègia més clara».