La URV intensifica la recerca de fosses a la Ribera d'Ebre i Terra Alta

Els historiadors Josep Sánchez Cervelló i Josep Munté pentinen fa unes setmanes l’antic front de la batalla de l’Ebre a la recerca de fosses comunes de soldats desapareguts el 1938, quasi sempre republicans. A l’estiu van rebre l’encàrrec del Departament d’Afers Exteriors i després de completar la feina al Priorat ara treballen intensament a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, on es van produir el gruix dels combats.

Aquesta setmana han viatjat a Miravet, a una parcel·la de fruiters arrencada i pendent de tornar a cultivar. Munté s’acompanya d’un plànol de la finca amb els punts on el propietari recorda haver trobat óssos. En un marge, sota una uralita, hi roman la tíbia d’un soldat que ha estat apartada del camp de conreu.

Situada en el camí de Miravet a Pinell, a l’àrea no hi ha documentat cap hospital republicà d’envergadura, «potser va haver-hi un punt de socors o simplement són enterraments fruit dels combats», explica Munté, ajudant de l’historiador i degà de la Facultat de Lletres de la URV.

Delimiten una zona de 80 m2, arrenquen amb les mans la vegetació molesta i donen pas a un georadar, propietat de Robert Sastre, que escombra la superfície. «És un mètode geofísic, no invasiu, ens permet rastrejar i interpretar el que amaga el subsòl», explica. L’ús del georadar és necessari quan no hi ha confirmació de l’existència de la fossa.

L’equip de la URV es nodreix en essència de coneixements propis, informació dels llibres de registres de defuncions de cada municipi, i dels coneixements dels informants que assenyalen l’existència de restes dels combatents en antigues trinxeres, refugis, al costat dels hospitals o en els mateixos camps de conreu.

Si la informació és fidedigna, els investigadors es traslladen a l’indret i el geolocalitzen per a introduir-lo, un cop tanquin el treball de camp, al mapa de fosses de Catalunya. En cas de dubte, busquen més informants, més documentació i fan ús, si és possible, del georadar. L’aparell només és útil en zones places, assumpte que dificulta la recerca.

Mig centenar al Priorat

Sánchez Cervelló i Munté treballen a contrarellotge, conscients que el treball s’havia de finalitzar, a priori, aquest mes de novembre. Fins ara han completat la cerca de fosses a la comarca del Priorat, on han gaudit del suport d’ajuntaments i informants. N’han localitzat fins a 52, algunes d’elles vinculades als hospitals de rereguarda habilitats pels republicans. Altres són d’individus soldats, «i trobem, també, forces óssos en superfície matxucats per les feines agrícoles».

Ara treballen a la Ribera d’Ebre -on esperen trobar un nombre similar de fosses que al Priorat- i a la Terra Alta, on tenen la feina a mitges i troben més dificultats.

Els informants a la comarca vinícola són escassos i alguns municipis no col·laboren com Sánchez Cervelló creu que ho haurien de fer, especialment en facilitar la consulta dels llibres de registres. «A vegades fem viatges per a no res, no podem accedir a la documentació i hem de tornar-hi dies després... és un exercici de paciència», comenta l’historiador. I quan finalitzin el treball de camp a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, els quedarà el Baix Ebre i Montsià.

El treball de camp es complementarà amb més treball arxivístic, als arxius militars per analitzar la feina dels batallons de treballadors que els anys 1944 i 1945 fores obligats a enterrar cadàvers de l’antic camp de batalla.

Tota la informació serà bolcada al mapa de fosses de Catalunya, on actualment figuren escassament deu fosses comunes a les Terres de l’Ebre. També s’hi introduirà en la categoria de fosses desaparegudes els cementiris militars exhumats per traslladar els cossos al Valle de los Caídos.

A Miravet, en aquest primer punt estudiat, Sastre detecta a la pantalla dos i tres punts irregulars respecte a la resta que podrien ser restes òssies. Un posterior tractament informàtic ho determinarà. Hi ha feina a fer.