Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La baixa producció i l’augment de la demanda disparen el preu de la garrofa

La farina de garrofí és cada cop més utilitzada per a l’elaboració de gelats, pastissos i salses, i per a la indústria cosmètica

MARIBEL MILLAN LÓPEZ

Whatsapp
Magatzem de garrofes a la Cooperativa Soldebre de Tortosa, ahir.FOTO: JOAN REVILLAS

Magatzem de garrofes a la Cooperativa Soldebre de Tortosa, ahir.FOTO: JOAN REVILLAS

La producció de garrofes resulta cada cop més atractiva pels pagesos, després de quatre anys consecutius de preus a l’alça. Enguany els magatzems paguen entre 50 i 60 cèntims el quilo de garrofa, un preu molt positiu per al pagès però que ve donat per un descens important de la producció.

Segons dades de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), enguany es preveu una producció de 13.000 tones al global de Catalunya, amb un descens del 30 per cent, que a les Terres de l’Ebre pot arribar fins al 50 per cent. La davallada es produeix arran d’una climatologia adversa, amb una afectació important de les baixes temperatures del passat hivern.

El del garrofer és un conreu de secà i molt tradicional al territori, ja que les garrofes servien tradicionalment per alimentar el bestiar. En els darrers anys, però, les garrofes i en especial la seva llavor, el garrofí, s’han revaloritzat i han agafat un nou protagonisme.

El principal ús és per a pinsos, però la farina del garrofí es cada cop més apreciada per la indústria agroalimentària, com un espessant, estabilitzant, emulsionant i gelificant per fer gelats, pastissos i salses. El garrofí també pot ser utilitzat en la fabricació de productes farmacèutics i cosmètics.

El problema perquè els pagesos apostin per aquest conreu és que es tracta d’un arbre que tarda entre sis i set anys en entrar en producció, fet que impedeix treure’n un rendiment a curt termini.

Amb tot, «poc a poc es van incrementant els nous camps de garrofers, tot i que de manera molt més modesta que els ametllers», segons explica al Diari el gerent de la Cooperativa Soldebre, Pere Albacar.

El descens de producció limita també enguany la quantitat de garrofes robades, però aquest fenomen continua sent una font de preocupació important per als pagesos i les cooperatives tant de les Terres de l’Ebre com del Camp de Tarragona, que des de fa temps treballen amb els diferents cossos de seguretat per tal d’intentar eradicar el problema.

Últim robatori

Entre els últims casos, ahir va trascendir que la Guàrdia Civil va enxampar aquesta setmana dos veïns de Valls que havien robat 300 quilos de garrofes d’un camp d’aquest municipi de l’Alt Camp. La denúncia la va fer un pagès, que va enxampar els lladres, i els agents els van poder atrapar posteriorment amb cinc sacs de garrofes al vehicle sense que puguessin demostrar la seva procedència.

Los vecinos de Valls que robaban algarrobas

Guardia Civiles del Servicio de Protección de la Naturaleza (Seprona) del cuartel de Valls, han tomado declaración en calidad de investigados a dos hombres vecinos de la misma ciudad, por la comisión de un supuesto delito de hurto, ya que se encontraban recolectando algarrobas en una finca privada del término municipal sin autorización de su propietario.

Precisament, el sector agrari insta l’administració a establir un sistema fiable que garanteixi plenament la traçabilitat per a tots els productes agraris, de manera que s’hagi de demostrar el seu origen i es dificulti d’aquesta manera que els lladres puguin vendre la collita sostreta.

Segons dades dels Mossos, enguany s’han comptabilitzat fins al moment setze denúncies per un total de 14.800 quilos robats a l’Ebre. Al Camp de Tarragona consten 5.420 quilos sostrets.

Temas

Comentarios

Lea También