Ja queda molt poc per veure el principal monument de les Terres de l’Ebre en tot el seu esplendor. La neteja i restauració de la façana de la Catedral de Tortosa encara aquests dies la recta final i la previsió és que els treballs finalitzen aquest mes de març, després d’onze mesos d’actuació.
Després de netejar i restaurar la part central i el lateral dret, ara els treballs es concentren al lateral esquerre i a les portes del temple, que es revestiran de llautó daurat. Es tractava d’una operació d’urgència que no podia esperar més i la transformació del monument ha sigut espectacular. La neteja i restauració ha permès recuperar els colors originals de la façana, abans molt bruta i fosca pel pas del temps, la degradació i els coloms. El passat mes de setembre també es va instal·lar a la fornícula central la imatge de la Mare de Déu de la Cinta, encarregada per l’Arxiconfraria de la Cinta. Juntament amb la nova plaça de davant portada a terme per l’Ajuntament de Tortosa, després d’enderrocar les cases de davant de la Catedral el 2015, el conjunt configura una de les transformacions urbanístiques més trencadores de les últimes dècades a la ciutat. Durant anys, la Catedral, en un carreró estret, passava inadvertida. Ara és un lloc de trobada i de pas, i ningú no deixa d’aixecar la mirada enfront de la seua «nova» majestuositat.
En conjunt, els treballs han servit per netejar i restaurar els paraments i altres elements que conformen la façana, però també per reconstruir aquelles parts, la manca de les quals afavoria la degradació dels seus materials. També s’han fet tractaments per a millorar la seua conservació i allargar al màxim possible l’efecte de la intervenció.
El Bisbat de Tortosa va adjudicar les obres a l’empresa valenciana EMR (Estudio Métodos de la Restauración S.L.) per un import de prop de 500.000 euros. En un inici, la Diòcesi havia licitat el projecte per un import de 600.000 euros i l’havia plantejat per fases pel seu elevat cost econòmic, però les subvencions del Ministeri de Foment (60% del cost) i els ajuts de l’Ajuntament de Tortosa (45.000 euros), la Diputació de Tarragona (45.000 euros) i la conselleria de Cultura de la Generalitat (24.000 euros) van animar finalment el Bisbat de Tortosa a fer l’obra completa.
«Realment estem molt contents i molt satisfets i hem d’agrair que es pot fer per les aportacions de l’Ajuntament de Tortosa, la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Foment», va declarar ahir l’ecònom del Bisbat de Tortosa, Víctor Cardona. «Estem molt contents, no hi ha hagut entrebancs en tot el procés i tot ha anat molt bé».
El Bisbat ha avançat que ja es treballa per fer una inauguració «solemne i alegre» de la restauració. El Bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, vol convidar el nunci papal així com tots els mossens, els fidels laics i els representants institucionals de la Diòcesi.
«Ara, amb bona part de la façana al descobert, ja es veuen els resultats de la intervenció», va explicar un dels arquitectes del projecte, Carles Brull. «Aquesta Catedral és singular dins de la Península Ibèrica. Cal anar a buscar paral·lels a Roma per trobar coses d’aquesta magnitud i qualitat», destacà. «Els marbres eren pràcticament monocromàtics, d’un gris indefinit. Ara veiem el vermell del jaspi de la Verge de la Cinta, el negre del marbre portat de les pedreres d’Escaladei i altres pedres de colors minoritàries».
Uns treballs acurats
En poques setmanes també estaran llestes les portes, que estaven molt degradades i havien patit deformacions, i amb una intervenció integral d’aquestes magnituds no es podien quedar en aquell estat. Els arquitectes han optat per fer-ne una expressió actual, de forma que es revestiran amb llautó daurat amb un disseny d’unes bandes horitzontals i un text per evocar el relat i el miracle de la Mare de Déu de la Cinta.
Sense la brutícia, que es neteja amb pasta de cel·lulosa, ara prenen molt més protagonisme tots els detalls arquitectònics i els capitells. «La neteja és complicada i delicada per no malmetre el material i conservar els cromatismes», va detallar per la seua banda el restaurador i professor de la Universitat de Barcelona Manuel Iglesias. «També s’han fet reintegracions puntuals per evitar entrades d’aigua».
Un dels problemes a què s’ha enfrontat la neteja de la Catedral ha sigut la ineludible presència dels coloms, que havien fet de la basílica la seua llar durant segles.
«Ara s’intentaran minimitzar amb sistemes passius, com cables tensats, un sistema de punxes i un sistema d’electropulsió per allunyar-los», va concretar l’arquitecte Andreu Alfonso. Paral·lelament a les obres, s’han capturat amb gàbies i sacrificat ja més d’un miler de coloms.
Una de les anècdotes de l’obra és que, pel relleu de la façana, els sortints i les fornícules, s’han anat trobant en aquests espais objectes diversos: joguines com baldufes, bales, monedes o fins i tot un maravedís d’Isabel II.
Mentrestant, els treballs són minuciosos i continuaran durant unes setmanes més. A una alçada de vertigen, dalt d’una gran bastida i camí del cel, amb una privilegiada vista al riu Ebre i als Ports, els restauradors treballen en silenci i dediquen uns esforços d’una precisió cirurgiana, atents a tots els detalls, figures i ornamentacions per fer lluir, durants uns quants segles més, la magnífica façana. Una feina acurada amb uns resultats colossals.
