Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La meitat d’alunnes d’Infermeria i Fisioteràpia són francesos i valencians

En el cas d’Administració i Direcció d’Empreses la majoria són de lesTerres de l’Ebre i ho escullen per proximitat

MARINA PALLÁS CATURLA

Whatsapp
El campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, a Tortosa, aquesta setmana. FOTO: JOAN REVILLASJOANE BALAGUER, ANA VALLS, MIRANDA TORRÓ I PAULA GUEROLA, ESTUDIANTS VALENCIANES D’INFERMERIA. FOTO: M. PALLÁS

El campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, a Tortosa, aquesta setmana. FOTO: JOAN REVILLASJOANE BALAGUER, ANA VALLS, MIRANDA TORRÓ I PAULA GUEROLA, ESTUDIANTS VALENCIANES D’INFERMERIA. FOTO: M. PALLÁS

Tot i que en menor mesura que Tarragona o Castelló, Tortosa també és una ciutat universitària. Molts dels seus estudiants provenen d’arreu de les Terres de l’Ebre, però també de la resta de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i, fins i tot, de França. Són joves que deixen els seus pobles per viure a la ciutat i que potser s’hi acaben quedant, i per aquest motiu és important tindre’ls en compte i escoltar-los. Com és la vida universitària a les Terres de l’Ebre? I quins motius els han portat a decidir cursar els seus estudis al territori ebrenc?

El campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, situat a Tortosa, porta a terme una funció vital com és retenir el talent jove al territori i evitar que marxi i, potser, no torni. S’imparteixen quatre graus: Administració i Direcció d’Empreses, Educació Infantil, Educació Primària i Infermeria.

Actualment el campus té fins a 766 alumnes. Del grau d’ADE, del total d’alumnes aquest curs, 130, fins a 116 són provinents de les Terres de l’Ebre. Pel que fa a educació Infantil i Educació Primària (330 alumnes en total entre els dos graus), la majoria també són de les Terres de l’Ebre, tot i que una bona xifra són d’altres llocs de Catalunya, 94. El cas d’Infermeria és a banda, ja que dels 303 alumnes en total, 175 provenen de les tres províncies de la Comunitat Valenciana.

Un cas també molt especial és de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport de les Terres de l’Ebre (EUSES TE), un centre privat adscrit a la Universitat Rovira i Virgili que té molts estudiants francesos. Aquest curs té matriculats 345 estudiants de 8 nacionalitats diferents. S’hi imparteix el Grau en Fisioteràpia a Tortosa, el Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) a Amposta, i també la Doble Titulació en Fisioteràpia + CAFE, als dos centres. De fet, és l’únic centre, públic o privat, que ofereix el Grau en CAFE a la demarcació de Tarragona. Al grau de Fisioteràpia actualment hi ha 233 estudiants. A primer curs, un 65% dels estudiants són de França, un 32% d’Espanya i la resta d’Andorra i Moldàvia. A segon curs, el 68% d’estudiants són francesos i el 32% espanyols. A tercer curs, el 73% són de França i el 27% d’Espanya, i a quart, un 59% són de França, un 38% d’Espanya i la resta d’Estats Units i Colòmbia. Quant als estudiants espanyols, la gran majoria són de Terres de l’Ebre o bé Camp de Tarragona i nord de Castelló, però també hi ha estudiants d’altres indrets, com Euskadi, València, Extremadura o Madrid. Pel que fa al grau en CAFE actualment hi ha107estudiants. A diferència del grau en Fisioteràpia, la gran majoria dels matriculats són de nacionalitat espanyola, i en gran mesura de Terres de l’Ebre i voltants.

El gran nombre d’estudiants francesos de fisioteràpia té les causes en què a França hi ha molta més demanda per entrar a estudiar aquests estudis que places en oferta. A més, és una professió molt ben considerada en general, i també per part del món sanitari.

Proximitat i notes de tall

Al grau d’Infermeria de la URV un alt percentatge dels seus estudiants són de la Comunitat Valenciana. És el cas per exemple de Paula Guerola (de 18 anys i d’Albaida), de Joane Balaguer, (de 18 anys de Benicarló), d’Ana Valls (de 19 anys i d’Adzaneta d’Albaida) i de Miranda Torró (de 18 anys i d’Alfarrasí). El grup d’amigues explica al Diari que la raó principal per la qual van escollir estudiar a Tortosa va ser per la nota de tall. «És de les més baixes d’Espanya, i no ens arribava per entrar a València o a Tarragona», expliquen. Precisament la nota també va fer que escollissin infermeria, ja que algunes volien fer Medicina o Farmàcia.

Les quatre noies viuen en pisos d’estudiants a diferents barris de la ciutat, tot i que Remolins, per proximitat a la universitat, és el que més estudiants concentra. «No va ser gens difícil trobar pis, hi ha dos immobiliàries especialitzades en estudiants i va ser fàcil el procés», detallen.

Joane Balaguer, Ana Valls, Miranda Torró i Paula Guerola, estudiants valencianes d’Infermeria. FOTO: M. Pallás

Les estudiants arriben en diumenge i marxen en divendres, en tren o amb cotxe compartit, excepte alguns caps de setmana que opten per quedar-se a Tortosa. «Al principi estàs una mica ‘xof’ perquè t’hagués agradat anar a un altre lloc, a una ciutat més gran... Però després t’acostumes i ja estem bé», afirmen. «Jo estic bé perquè visc en un poble de 1.000 habitants i Tortosa em sembla una ciutat», diu rient, en canvi, una altra. Els dijous surten de festa al Moet, i els dissabtes que es queden a Tortosa, a la discoteca Karibú, si obre, o a Lo Carrer de l’Havana.

Casos diferents són els dels estudiants d’ADE (Administració i Direcció d’Empreses), que en la seua majoria són de les Terres de l’Ebre. És el cas per exemple de Sergi Gasparín, 21 anys, que estudia quart d’ADE i és de la Ràpita. «Vaig venir a Tortosa per temes de proximitat, així estic a casa i pujo i baixo cada dia amb el meu cotxe. També va influir el tema econòmic. En estar a casa, faig una vida com si anés a l’institut encara, com si no hagués fet cap salt. Tinc amics que estudien fora, però estic bé, no me’n penedeixo», explica.

També Prabhjot Singh, de 23 anys, puja i baixa cada dia amb el seu cotxe des d’Amposta. «El factor més important que pot influir en decidir estudiar aquí és l’econòmic. Però jo també he volgut aprofitar que teníem una universitat aquí, em semblava bé fer alguna cosa relacionada amb economia o les empreses», diu. «Els primers anys amb menys pressió als estudis quedàvem i fèiem sortides amb els altres companys de classe o jugàvem a futbol. Conforme hem anat ascendint de cursos això ha anat disminuït, però en canvi hi ha més companyonia, ens coneixem més i som més bons amics».

Semblant és l’exemple de David Navarro, de 21 anys, també estudiant d’ADE i de Deltebre. «De moment l’experiència ha sigut molt bona, sobretot amb els companys i els professors, trobo que fan una atenció molt personalitzada aquí», afirma. «Jo ja tenia clar que volia fer ADE. El factor econòmic influeix, però en el meu cas si hagués volgut anar fora també hagués pogut. Però com aquí ja es feia el que jo volia... doncs perfecte».

Comentarios

Lea También