L’expressió de la lluita

sílvia fornós
tarragona

Neus Català deia: «La vida és bonica. Vaig lluitar a mort, per defensar la vida». Amb el record d’aquestes paraules, l’artista Vicky Roldán Carrascosa (Tarragona, 1958) reflecteix aquesta lluita per la vida en l’exposició La resiliència de la Neus Català. «La instal·lació pictòrica representa les emocions i els sentiments provocats per la lectura del llibre Un cel de plom de Carme Martí, la vida novel·lada de la Neus Català i la seva lluita per la memòria històrica», explica l’artista. 
L’exposició itinerant es va poder visitar per primera vegada el passat cap de setmana a Els Guiamets i el divendres, 13 de març, s’inaugurarà a la Cisterna del Vall d’Alcanar (20 hores) on romandrà durant tot el cap de setmana. La presentació  comptarà amb un recital de guitarra a càrrec de Tel·lúric. 

Vicky Roldán és llicenciada en Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB), en Antropologia Social i Cultural, en Història i ha cursat els Estudis Culturals Mediterranis de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Combina la seva faceta artística amb la docència. També ha comissariat exposicions i ha liderat i participat en nombroses iniciatives culturals.
L’inici del projecte La resiliència de la Neus Català es remunta a l’any 2015. Recorda l’artista que «coincidint amb el centenari de Neus Català, estava fent un curs de català i em van demanar llegir un llibre i comentar el què em feia sentir, les experiències i les emocions que sorgissin durant la lectura». 

Aleshores, Vicky Roldán va escollir Un cel de plom, la vida novel·lada de la Neus Català, de l’autora Carme Martí. «Per defecte professional, a més de llegir i expressar les meves emocions, també vaig començar a il·lustrar el que escrivia», reconeix l’artista i explica que «tot i que Un cel de plom és el punt de partida, com a historiadora i antropòloga també vaig documentar-me sobre Neus Català i la seva vida publicada, així com altres fonts documentals sobre els camps de concentració nazis». En aquest temps, també va tenir l’oportunitat de visitar a Neus Català a la residència d’avis de Els Guiamets. «Arran d’aquesta visita, vaig començar a pintar i les primeres obres eren molt fosques», assegura l’artista, qui reconeix que «eren així perquè havia interioritzat, amb la lectura del llibre, el patiment i l’horror viscuts a Ravensbrück». És per això que l’artista diu que «vaig decidir deixar de pintar, perquè no volia seguir aquest camí». 

Després d’un temps, Vicky Roldán va reprendre el projecte pictòric però des d’una perspectiva totalment diferent. «En un acte a Tarragona, vaig poder conèixer a Carme Martí i explicar-li amb què havia començat a treballar. Des d’aleshores, vam estar en contacte i va ser llavors quan vaig tornar a il·lusionar-me amb el projecte», recorda l’artista en el dossier del projecte. Així doncs, les primeres obres fosques van quedar-se enrere per deixar pas a colors blaus, ocres, blancs...
En total, l’exposició La resiliència de la Neus Català reuneix 13 obres, un viatge artístic que comença amb l’obra Els Guiamets per continuar amb 182 nens creuant els Pirineus, La desolació, L’horror, El camp de concentració de Ravensbrück, Els crematoris al camp de Ravensbrück, Després de conèixer l’infern, Supervivent dels camps d’extermini nazi, Una lluita constant!, Catalunya està de dol, La seva vida, El seu llegat i acabar amb l’obra La nostra herència.
Al llarg d’aquest viatge, Vicky Roldán ha reflexionat sobre com «més d’onze milions de persones de nacionalitats, religions, grups ètnics socials i ideològics diferents van ser portades de tot arreu a la força, als camps de concentració nazis, amb un únic propòsit: l’extermini. Quan la crueltat més irracional talla vides d’arrel, el buit s’apodera de l’existència humana». 

Reflexions
És entorn d’aquest sentiment i altres emocions que Vicky Roldán assegura que «a vegades, he viscut el procés de creació amb molta por perquè d’una manera artística m’apropiava d’una persona amb molt caràcter i de ressò, i sempre he treballat des del respecte a la persona de Neus Català».
Així mateix, les pretensions de l’artista no tenen límits. «Vull arribar amb aquesta exposició a París, on ja he iniciat contactes, i finalitzar el projecte a Ravensbrück, per després tornar a Els Guiamets per tancar el cercle i que perduri la seva memòria». És per això que –diu la tarragonina Vicky Roldán– «la resiliència és lluitar constantment i, en la seva vida, Neus Català va patir dues resiliències una per sobreviure en el mateix camp de concentració nazi i l’altra després de ser alliberada perquè va dedicar la seva vida a preservar la memòria històrica».