Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L’àrea nuclear catalana creu que tancar Garoña és un mal precedent

Els alcaldes i l’AMAC diuen que la decisió era previsible però que a Catalunya la situació és diferent per l’interès de les elèctriques i les inversions executades

A.Caralt

Whatsapp

El tancament de la nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) anunciada ahir pel ministre d’Energia, Álvaro Nadal, era una decisió esperada, assumida, assenyalen fonts de l’àrea nuclear catalana al Diari. La gran majoria dels partits, a excepció d’un PP en minoria, eren partidaris de la no renovació de l’autorització i, fins i tot, un dels dos socis de Nuclenor, l’elèctrica Iberdrola, havia anunciat que la reobertura no era viable econòmicament. 

Amb tot, el certificat de defunció de la nuclear, desenganxada a la xarxa des del 2012, s’ha rebut com un «mal precedent» davant la viabilitat a llarg termini de la resta del parc nuclear en ple procés del Govern espanyol per definir el model energètic del futur.

«Sense dubte, el tancament és un precedent negatiu», apunta l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol. «El Govern del PP ha obviat l’informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que establia les condicions i instruccions per arrencar de nou la central. També s’ha obviat el futur dels 230 treballadors de la central de tot el Valle de Tobalina. Ha pesat més la influència del PNV, partit decisiu per aprovar les iniciatives del PP, i la influència de la propietat que el territori».

L’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia, manté una opinió similar. «La decisió era previsible, però no és el millor dels precedents. A curt termini no ha d’afectar en res, ANAV vol continuar operant, però obrim un debat sobre l’operació a llarg termini i la correlació de forces polítiques pot variar».
L’autorització d’explotació de Vandellòs II caduca el 21 de juliol de 2020, i la d’Ascó, el 2 d’octubre de 2021. Si el Govern no aprova els permisos de renovació que es presentaran el 2019 i 2020, tancarien portes. El període de 40 anys per al qual van ser dissenyades s’esgota a mitjà termini: Ascó I el 2022, Ascó II el 2025 i Vandellòs II el 2027.

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II, ANAV, propietària de les centrals i participada per Endesa i Iberdrola, ha mostrat el desig d’operar com a mínim fins als 60 anys, més enllà de 2030, i ha invertit 100 milions d’euros per adaptar-se als durs requeriments de seguretat arran del desastre de Fukushima. 

Els partits polítics d’esquerra i organitzacions ecologistes, al seu torn, observen la progressiva arribada de la data dels 40 anys d’explotació com una fita històrica per propiciar el tancament definitiu del parc nuclear.

La majoria de municipis en àrees nuclears s’agrupen a l’associació AMAC. El seu gerent, Marià Vila d’Abadal, reitera al Diari el posicionament de l’entitat. Si la seguretat és màxima, aprova l’allargament de les nuclears. «Nosaltres defensem els llocs de treball, els recursos i benestar dels municipis associats sigui amb l’energia nuclear o amb un altre tipus d’indústria, encara que molt ens temem que l’altre tipus d’indústria no la portaran».

El gerent entén que ecologistes i partits capitalitzaran la decisió però apel·la a la importància de la discussió, abans de fi d’any, del pla nacional de transició energètica que determinarà el rol futur de l’energia nuclear. 

Oposició política i discrepàncies empresarials

Garoña farà el tancament definitiu després que el Govern hagi acordat no autoritzar la sol·licitud de renovació d’autorització de l’explotació de la planta. 
La decisió del Govern s’ha pres sis mesos després que el CSN emetés un informe favorable a la renovació de l’autorització d’explotació sense una data determinada. La principal raó esgrimida pel titular d’Energia, Álvaro Nadal, és que la continuïtat de l’explotació no garantia prou certesa, en relació a l’oposició de tots els grups polítics de l’oposició a la reobertura i a les discrepàncies sobre la sol·licitud també expressades per Iberdrola i Endesa. 

Un dels dos socis de Nuclenor, Iberdrola, havia anunciat que considera inviable la reobertura. A banda, el tancament suposa un impacte nul en el sistema energètic, ja que no operava des de 2012.

En cas de renovació de llicència, Garoña s’hauria convertit en la primera a arribar fins als 60 anys i obriria el camí a la resta, que es van acostant progressivament als 40 anys de vida útil, en ple procés del Govern espanyol per definir el model energètic del futur. 

Per als ecologistes és el principi de la fi

Les organitzacions ecologistes han celebrat l’anunci perquè encara que «arribi tard» suposa, a parer seu, el principi de la fi de l’energia nuclear a Espanya. La portaveu de Greenpeace, Raquel Montón, així ho ha assegurat. «Estem davant del final de la vida útil de les centrals nuclears. S’han de desmantellar i els seus residus radioactius cal gestionar-los adequadament». Així, l’organització reclama al Govern que no autoritzi nous períodes d’explotació per als centrals en funcionament. Ecologistes en Acció, al seu torn, ha assegurat que existia un «clam polític a favor de tancament, incloent-hi Ciutadans, aliat del PP».

Els partits d’esquerres, com el PSOE i Podemos, s’han felicitat pel tancament. També ho ha fet el PNB i els governs del País Basc i Navarra, mentre que el de Castella i Lleó ha reclamat un pla de reindustrialització de la zona afectada.

Endesa defensa la viabilitat del parc

Les elèctriques copropietàries de la central burgalesa han assumit la decisió d’Indústria. Endesa ha assegurat que respecta i assumeix la decisió, i que executarà totes les operacions necessàries per al seu desmantellament. Fonts d’Endesa han reiterat que la seva posició era la de no desistir de la sol·licitud de renovació de l’autorització i facilitar que el Govern adoptés una decisió. No obstant això, Endesa remarca que la decisió no pot suposar «un precedent o una referència per a la viabilitat tècnica i econòmica de la resta de les centrals nuclears».

Així, defensen que la resta de nuclears operin a llarg termini, més enllà dels 40 anys d’explotació, ja que en cas contrari no seria possible complir els objectius de reducció d’emissions de CO2 establerts per al 2030 i el 2050 i es produiria un fort increment de la factura elèctrica (d’un 25% segons el ministre Nadal).

Temas

Comentarios

Lea También