Frederic Mauri: Trajectòria magistral, silenci clamorós

Hi va haver un temps en què a Tortosa van conviure un grup d’artistes excepcionals. No és freqüent que en una ciutat tan petita, de 30.000 habitants, puguen ser coetanis intel·lectuals tan extraordinaris com Gerard Vergés (1931-2014), Manuel Pérez Bonfill (1926-2018), Frederic Mauri (1940) o Zoraida Burgos (1933). Però aquí va succeir.

Frederic Mauri Pallarés (Tortosa, 1940) és un dels grans noms de l’art a les Terres de l’Ebre des de finals dels anys cinquanta del segle passat. 

Pintor excepcional, il·lustrador, gravador, exlibrista, cartellista, dibuixant... «Mauri s’hi inicià de ben jove, i es va manifestar aviat com una promesa», explica l’escriptor Manel Ollé, autor del nou llibre Mauri, essencial, que acaba de publicar Onada Edicions. Ollé i Mauri van compartir molts anys de dedicació a la docència a l’Institut de Batxillerat de Tortosa.

«Estem davant d’un artista d’un grandíssim nivell, artístic, tècnic i intel·lectual», afirma Ollé. «Vaig iniciar aquest llibre amb moltes ganes, pensava que podia aportar una part de la història que no és coneguda. Hi ha una part documentada, la vessant de la pintura, però al llibre trobem un altre aspecte molt important com és l’obra gràfica de Mauri: cartells, pòsters, il·lustracions i exlibris que són de primeríssima importància i que no estava prou tractat o hi havia grans llacunes. Era important fer-ho».

Manel Ollé realitza un perfil de la vida i l’obra de Frederic Mauri, i dona a conèixer els seus inicis, inspirat per artistes tortosins com Ferran Arasa o Francesc Gimeno. El seu amic i també pintor Carles Vallés disposava d’exemplars de la revista Dau al Set, a través de la qual Mauri va conèixer l’obra de Tàpies. 

Vinculat als moviments intel·lectuals que van revifar la cultura ebrenca en ple franquisme, com la revista Gèminis, que va influir en ell, el jove Mauri viatjà a Barcelona per formar-se a l’Escola de Belles Arts. «Mauri va arribar Barcelona i ell, sent un noi de províncies, paradoxalment portava un bagatge de contemporaneïtat molt més alt que la pròpia escola», expressa l’escriptor. 

Abans, encara a Tortosa, ja havia exposat per primer cop amb quinze anys i havia guanyat un primer premi del Cercle Artístic de la localitat. El crític d’art, pintor i col·leccionista Maties Ballester ja va vaticinar el talent de Mauri que, amb 18 anys, va veure com en la seua primera exposició individual es va fer una referència a la pintura de Nicolas de Staël, considerat un dels pintors més destacats de l’Escola de París. Ballester va arribar a tenir un museu obert al públic que després es va vendre al Museu Abelló de Mollet del Vallès. Allí hi ha obra de les primeres etapes de Mauri. «Ens dol que el global de la col·lecció de Mauri no s’haja pogut quedar a Tortosa», considera Ollé.

Mauri va ser un dels fundadors del grup Macla-65, i va realitzar nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, en les quals va explorar diverses manifestacions artístiques, des de gravats fins als olis, caracteritzats per una intensa documentació, un potent treball de la composició, el color i la il·luminació, i a la vegada, pintura arrelada al seu territori més íntim. Cal dir també que l’artista va fer els cartells originals d’unes representacions teatrals muntades per Ricard Salvat. Es tractava, d’una banda, de la lectura de fragments de La pell de brau i de l’altra d’una preestrena de La primera història d’Esther, que va tenir lloc al Museu Municipal de Tortosa el 1963.

Per a molts, Frederic Mauri és un dels millors exlibristes contemporanis. «L’aportació que ha fet Mauri a l’exlibrisme és important i mereix un estudi atent. Hi ha una opinió unànime entre els experts: la seua és una producció, a més d’abundosa, original i excel·lent», diu Manel Ollé al llibre. Mauri ha treballat també els exlibris de temàtica cervantina, on ha obert nous espais a partir d’una molt atenta lectura del Quixot, fins a esdevenir una referència.

«Quan arribe una persona molt preparada per fer el gran llibre de Mauri, voldria que aquest llibre li pogués servir de llumeneret», conclou Ollé. «El que hem de tenir clar és que a Tortosa hem tingut una generació excepcional».

L’editor d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, ha destacat la importància d’aquest nou volum per reconèixer la figura de Mauri. «Som un territori mancat d’autoestima, amb trajectòries destacadíssimes amb silencis clamorosos»