Marta Martínez, degana del Col·legi d'Advocats de Tortosa: «Hem de pujar al tren de la mediació»

Marta Martínez és la primera dona degana de les Terres de l’Ebre i també, la primera persona a ocupar el càrrec que no és de Tortosa, sinó de la Sénia. Per més inri, aposta per la mediació; una branca del dret trencadora com ella mateixa.

Quina funció té la degana?
La nostra funció és ser l’impàs entre l’admiració i els advocats de les Terres de l’Ebre. També solucionar problemes de conflictes entre companys, ja que som l’única professió que ens enfrontem als jutjats entre nosaltres.

Quin és el teu programa?
Vull deixar clar que continuo amb el programa que vam preparar amb el degà emèrit el senyor Xavi Faura, que va marxar del deganat per participar en un nou projecte. El deganat funciona a través de comissions on els advocats podem participar segons els nostres temes i per defensar els nostres interessos. La meva cartera, dins d’aquest programa, a banda de ser la presidenta és la comissió de mediació.

Què és mediació?
És un sistema alternatiu a la via judicial on intervenen tant els mediadors, les parts com els advocats. El mediador facilita la comunicació entre les parts per negocien uns punts.

Un mediador és advocat?
No té perquè, un mediador pot ser advocat, psicòleg o un altre tipus de professió. Però això no vol dir desprestigiar la figura de l’advocat perquè mai desapareixerà és qui té els coneixements jurídics.

A banda de la comunicació més directa, quins avantatges té més la mediació?
Retallar els temps. Pensa que la trama processal és molt llarga, els jutjats estan col·lapsats, per això en certs temes, com els familiars, la figura del mediador pot ajudar en agilitzar el procés i la justícia en general.

Quina mena de conflictes trobem més a les Terres de l’Ebre?
Actualment, els temes des del col·legi ens hem adonat que hi ha moltes execucions hipotecàries. 

Primera dona degana en 175 anys, es diu de pressa però és vergonyós...
El segle XXI és el segle de les dones. Les dones sempre hem tingut un problema i aquesta frase el resumeix molt bé: quan estem treballant se’ns exigís que treballem com si no tinguéssim fills i quan tenim fills se’ns exigís criar-lo com si no estiguéssim treballant. És a dir, com a dones tenim molts papers en la nostra societat però això no ens limita, tot al contrari, sinó que fa patent allò que totes nosaltres sabem: que les dones podem fer dues coses a la vegada, i perquè no podem estar a dos llocs encara, que quan puguem ho farem.

Com valores l’actual justícia espanyola amb el tema català?
Cadascú té la seva ideologia i pot defensar o no la causa independentista. Ara sóc la degana de tots i la meva opinió l’he de reservar i ser objectiva, però considero que no hi havia delicte de rebel·lió, ni de sedició i tampoc malversació.

Un frase per acomiadar-te.
Calvet en un discurs deia que els advocats hem de ser bones persones, i el meu pare sempre em deia que en aquestes terres hi ha molt bones persones.