El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Set entitats ambientalistes de les Terres de l’Ebre han lliurat un document al Ministeri per a la Transició Ecològica amb propostes per a l’Estratègia Delta i el nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre. L’Associació Sediments, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció de Catalunya, el Gepec, Picampall, l’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Associació Moviment Social Delta de l’Ebre valoren algunes de les propostes que fa el nou pla de protecció del Delta però remarquen que cal incidir especialment en la gestió dels sediments a la conca, perquè aquests arriben des dels embassaments on queden retinguts fins al Delta, i poder frenar així la regressió.
El document elaborat per les entitats insisteix que cal una anàlisi de la situació de les preses i la redacció d’un projecte de posada en funcionament dels desaigües del fons als pantans de Mequinensa i Riba-roja, amb la finalitat de poder evacuar aigua i sediments. També aposten per la redacció d’un pla integral dels sediments de la conca, amb previsió d’una prova pilot a curt termini a Riba-roja.
Així mateix, proposen un altre projecte de prova per a la transferència dels sediments fins al Delta, per a ser executat entre 2022 i 2023, per tal d’analitzar «la funcionalitat i viabilitat de les infraestructures existents i de noves infrastructures necessàries per a una aportació anual, en funció dels cabals disponibles cada any». Els grups ambientalistes també demanen una monitorització dels sediments provinents dels rius Segre i Cinca,entre altres iniciatives.
A la costa
Pel que fa a les actuacions sobre la costa del Delta de l’Ebre, reclamen que s’executin les obres que falten del camí de guarda de la badia dels Alfacs, així com redactar i executar el projecte d’un segon camí de guarda per a protegir l’interior de la badia del Fangar, tal i com estava previst en l’anterior pla de protecció del Delta. Consideren que l’interior de les badies són zones molt diferents del Trabucador o la Punta del Fangar, i que per tant, allí sí que «tenen sentit els camins de guarda per protegir els camps, les poblacions i el conjunt de l’ecosistema».
També demanen avaluar l’efectivitat dels moviments d’arena a la costa i d’altres mesures de restauració; dur a terme els projectes de protecció ambiental previstos a la finca Bombita, titularitat de l’Estat des del 2010; «i considerar la possibilitat d’obrir el Canal de Bombita i la desembocadura de la Gola de Migjorn, aprofitant la baixada de sediments, per a que aquests es dipositen també a les platges properes que es troben en regressió».
