Reconeixement al descobridor de la primera vacuna del còlera

Tortosa acull la jornada organitzada pels col·legis oficials de metges de Tarragona i Barcelona al voltant del doctor Jaume Ferran i Clua

M.M.

Whatsapp
Acte celebrat ahir a la Cambra de Comerç de Tortosa.  FOTO: COMT

Acte celebrat ahir a la Cambra de Comerç de Tortosa. FOTO: COMT

Els descendents del doctor Jaume Ferran i Clua (1851-1929) van rebre ahir a la tarda la medalla de Sant Cosme i Sant Damià, en un acte a Tortosa, com a reconeixement a títol pòstum a la tasca duta a terme pel metge i bacteriòleg nascut a Corbera d’Ebre fa just 170 anys. Coincidint amb la Capital de la Cultura Catalana 2021, Tortosa va ser la seu d’una jornada organitzada pels Col·legis Oficials de Metges de Tarragona i Barcelona al voltant de la figura del descobridor de la primera vacuna del còlera. Al matí, els assistents van poder recórrer els llocs històrics de la ciutat on va viure i treballar el doctor Ferran durant una part de la seva trajectòria mèdica. Ja a la tarda, la Cambra de Comerç va acollir l’acte central de la jornada, amb una taula rodona, una aproximació a la figura de Ferran i el lliurament de la medalla. Entre altres qüestions, es va abordar el context social i sanitari a les Terres de l’Ebre del segle XIX i principis del XX; la seva vida a Tortosa, la vacunació anticolèrica a València o una visió familiar del personatge, a càrrec del seu besnét, l’oftalmòleg  Rafael Vila. 

Des dels col·legis de metges s’ha volgut restaurar així la memòria del doctor Ferran, el qual consideren que va tenir un paper incontestable en la història de la medicina recent, tot i les polèmiques i les campanyes de desprestigi de les que va ser objecte. 

Jaume Ferran i Clua va néixer l’1 de febrer de 1851 a Corbera d’Ebre, a la Terra Alta, fill del metge del poble. Va estudiar Medicina a Barcelona i, posteriorment, es va establir a Tortosa, on va exercir com a metge titular i oftalmòleg entre 1874 i 1887, i on va començar a interessar-se per la fotografia microscòpica i pels estudis de Pasteur.

Quan, l’any 1884, esclata una epidèmia de còlera a les ciutats franceses de Marsella i Toló, Ferran viatja amb una comissió de metges per analitzar la situació i proposar mesures de prevenció. En tornar,  investiga sobre el vibrió colèric i aconsegueix una vacuna eficaç inoculant-lo per via subcutània. Ferran va assajar el seu prototip de vacuna primer en conills i després en ell mateix i els seus col·laboradors i familiars. 

L’any 1886 va ser nomenat director del nou Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 1905. Allà, avança en la seva recerca dels vaccins: el 1887, realitza la primera vacunació antiràbica a Espanya, amb un procediment d’immunització més curt i més segur que el de Pasteur. Entre altres, el 1892 duu a terme amb èxit una campanya de vacunació contra el mal roig del porc i, el 1899, estudia la possibilitat d’obtenir un vaccí contra la pesta bubònica.

Comentarios

Lea También