Reportatge: L’aposta de tornar a viure al poble

El futur de molts pobles passa perquè els joves que marxen a estudiar fora puguin tornar i establir-s’hi de forma definitiva, ja sigui trobant una feina qualificada o apostant per l’autoocupació. Els programes de desenvolupament rural de les comarques ebrenques fan èmfasi en aquest àmbit, amb eines que passen per ajuts a l’emprenedoria, iniciatives de coworking rural o beques per a  universitaris a empreses locals, entre altres.

Cal destacar el programa Odisseu, pensat per fomentar l’arrelament dels joves al territori i frenar el despoblament dels municipis en les franges juvenils, segons destaquen des de la Generalitat. Per fer-ho, posa en contacte el teixit empresarial del territori amb els joves estudiants perquè puguin obtenir la primera experiència professional al seu entorn. Actualment està en marxa la tercera convocatòria del programa, a través del qual s’ofereixen fins a 45 ofertes de pràctiques universitàries remunerades. Concretament, s’adreça a estudiants universitaris de màsters o graus oficials que hagin superat la meitat dels crèdits acadèmics, a qui posa en contacte amb empreses del territori. 

Una altra eina són les plataformes de coworking rural. Un exemple és la Zona Líquida de Riba-roja d’Ebre, un espai on autònoms i emprenedors compten amb connexió d’alta velocitat i altres serveis, on desenvolupar els seus projectes i crear complicitats i col·laboracions. Al global de Catalunya, hi ha una xarxa amb 14  centres amb aquesta filosofia de treball (Cowocat rural). A l’Ebre, a més de Riba-roja, en trobem a Flix i Amposta. 

Els ajuts europeus Leader també aposten des de fa temps per fomentar l’activitat econòmica, les noves tecnologies i la creació d’ocupació en el món rural.

Amb tot, finalment, és la determinació de qui vol tornar a casa el que ho acaba fent possible. 

‘Va ser instal·lar-me aquí i crear més que mai’

Roser Gay té 33 anys i en fa dos que viu amb la seva parella i fills a Riba-roja d’Ebre. Explica que necessitava marxar de Barcelona i, després de passar per Amposta, ha tornat a viure a la població del nord de la Ribera d’Ebre, on té els lligams familiars. Il·lustradora de professió, aquesta llicenciada en Belles Arts ha viscut també a França i va decidir deixar la ciutat i tornar a l’entorn rural després d’arribar a un cert col·lapse de la vida urbana. «A Barcelona cada cop és més difícil viure a tots els nivells», assegura. 

«No m’imaginava el meu futur com a professional de l’art i la il·lustració aquí, però així ha sigut i estic molt satisfeta de la decisió presa», explica. Així, des del passat mes de setembre treballa a la Zona Líquida, un espai de coworking municipal on pot desenvolupar amb tranquil·litat els seus projectes i creacions. «Va ser instal·lar-me aquí i crear més que mai», remarca. Aquesta autònoma destaca la importància de disposar d’un espai fora de casa, on portava treballant des de fa 15 anys, «per ser més productiva i tenir més visualització». 
A més de projectes de contes infantils, Roser Gay ofereix també tallers o articles personalitzats per a casaments, embarassos i esdeveniments diversos. «Aquí necessites molt menys per viure, s’està més tranquil i feliç», conclou. 

‘Tenia clar que volia  viure a Benissanet’

Àlex Grau té 27 anys i és de Benissanet, on ha tornat a viure després d’estudiar a Tarragona una FP superior de desenvolupament d’aplicacions informàtiques. Des de fa cinc anys treballa a l’empresa Nemon Intelligence in Business d’Ascó, especialitzada en la creació de software per a empreses del sector elèctric. 

«Sempre vaig pensar que pel tipus de feina que feia hauria de viure a Tarragona o Barcelona, però el que jo volia era tornar a Benissanet», explica. «En acabar els estudis, un primer projecte amb Nemon no va poder tirar endavant i vaig haver de treballar un temps a Tarragona, fins que finalment em van trucar de l’empresa d’Ascó per incorporar-me a la plantilla... i fins avui». «Sempre m’he sentit molt arrelat a Benissanet, on tinc la família i els amics, i sempre vaig tenir clar que a poc que pogués, tornaria», insisteix.  «Ara treballo a la meva comarca de la meva feina... millor impossible». 

La parella propietària de Nemon són també un cas similar, de professionals que van decidir marxar de Barcelona i tornar al seu municipi, en aquest cas a Ascó, per muntar la seva pròpia empresa, que actualment compta amb una dotzena de treballadors. 

Àlex Grau destaca la importància de programes com l’Odisseu, per posar en contacte joves estudiants amb empreses de la comarca, i que més casos com el seu puguin ser possibles.