Retirar-lo: 'El monument franquista de Saumells, segons els papers de l'època'

La consulta sobre què cal fer amb el monument franquista de la batalla de l’Ebre ha deixat de manifest algunes de les mancances des del punt de vista de la historiografia a l’Ebre.

Així, gràcies a la labor de la periodista Sònia Castelló, hem descobert que el dictador encara era alcalde honorífic de moltíssimes ciutats de la província, entre elles la pròpia Tortosa, Móra d’Ebre, el Vendrell o Flix. També hem pogut veure com no tenim un estudi exhaustiu de què va significar la implantació del règim a la ciutat. Sabem que va significar repressió, exili i afusellaments arreu, però manquen estudis concrets i rigorosos de caràcter sectorial i local.

Si la gent que ens dediquem a la difusió de la història no trobem aquests manuals sobre el franquisme a Tortosa, no podem pretendre que tota la ciutadania tingui un coneixement exhaustiu sobre el règim i de què representa el monument. Crec que la consulta ha permès reobrir el debat sobre un tema, que encara que és complex, s’havia quedat tapat pel pacte de la transició . Benvinguda sigui la consulta! Benvingut sigui el debat! Benvingut sigui l’estudi historiogràfic!

Davant la mancança d’estudis del tema, vaig decidir endinsar-me fugaçment en els papers de la construcció del monument. La falta de temps ha fet que posposi un estudi amb més profunditat, però crec que és la meva obligació explicar ara el que en sabem. Fa unes setmanes, vaig publicar en un setmanari ebrenc un article sobre un projecte anterior de monument de Barlett Zaldívar. Feia ja en aquell diari i en un documental televisiu posterior, una exhortació a l’estudi de la documentació. Des de llavors, moltes opinions han sortit a la premsa, però pocs estudis de la documentació.

Explicaré en aquest mitjà allò que tenim clar avui, partint de la base que qualsevol informació pot ser modificada si la documentació posteriorment ho acredita.

Abans de 1966 hi ha diversos intents per construir un monument al pilar del mig del riu, on abans hi havia el pont de la Cinta. El projecte més seriós és el de 1950 de l’arquitecte Agustí Barlett Zaldívar. Aquell projecte manté algunes similituds amb l’actual, per exemple una àliga. El projecte la descriu com un símbol clarament feixista «un águila, la simbólica de la idea imperial del movimiento renovador, aferrando sus garras a un pedrosco, ó sea simbolizando la definitiva posesión de las tierras recién conquistadas que bañaron las aguas del río; en la parte anterior, bajo ella, una larga y fina espada de corte semejante a la usada por el Cid». Aquell projecte no es dugué a terme.

El 1955, tenim dos projectes de passarel·la sobre l’Ebre. Una a l’estil de pont penjant d’Amposta i l’altra, similar, al pont de l’estat de Tortosa. Hi ha fins i tot els pressupostos, però tampoc es van fer.

Finalment el 27 de novembre 1962 Rafael Fernández Martínez , com a governador civil i cap provincial del Movimiento, encarregà a Luís Maria Saumells el monument que ara coneixem. En aquella reunió estaven presents l’alcalde de Tortosa, Joaquín Fabra, i el president de la Diputació, Antonio Soler Morey, encara que sempre liderà el governador civil.

No només el van encarregar, sinó que també el van pagar aquestes administracions. Així tenim proves que va ser la Diputació qui més diners va aportar, seguit a força distància de l’Ajuntament de Tortosa, que va aportar el mateix que la resta d’ajuntaments de la província junts, i finalment van haver donacions privades.

Però, què significa el monument? Crec que convé recollir textualment aquí allò que diu en una carta del governador civil el 27 de desembre de 1963 dirigida al comissari d’aigües de Saragossa: «¡Que la provincia de Tarragona ya proyectado conmemorar el XXV aniversario de la Batalla del Ebro levantando en el cauce del río Ebro a su paso por la Ciudad de Tortosa, un monumento que recuerde a las generaciones venideras el heroísmo de aquella gesta de la Cruzada de Liberación que, dirigida personalmente por S.E el Generalísimo, fue clave de la gran victoria alcanzada por los Ejércitos Nacionales y premisa de la paz que, bajo la guía del Caudillo, goza hoy nuestro pueblo. Que para llevar a efecto el propósito aludido se ha constituido una Junta Pro-Monumento a la Batalla del Ebro, cuya Presidencia me honro ostentar por mi condición de Gobernador Civil de esta provincia».

És, per tant, un monument clarament franquista, cal traslladar-lo a un museu municipal, explicar-lo sense dogmatisme i recordant totes les víctimes. Les del bàndol franquista i el republicà, les del front i de les rereguardes, les dels anys trenta, quaranta i les posteriors. Ara, tenim l’oportunitat de fer-ho. No deixem perdre l’ocasió, que si bé és imperfecta, és la primera que se’ns dóna a la ciutadania. Avui tots a votar retirada!