Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tortosa inicia una excavació per certificar importants troballes romanes i islàmiques

Els arqueòlegs excavaran a tres metres de profunditat seguint el rastre d'un edifici públic monumental romà i de la muralla andalusina

ACN

Whatsapp
Estat actual del solar on s´ha d´excavar, entre la catedral i el riu Ebre. Foto: Joan Revillas

Estat actual del solar on s´ha d´excavar, entre la catedral i el riu Ebre. Foto: Joan Revillas

L'Ajuntament de Tortosa ha decidit ampliar, amb una segona fase, les excavacions arqueològiques al solar de davant la Catedral. Els primers sondejos han deixat indicis de tot un seguit vestigis de l'etapa romana i andalusina que ajudaran a enriquir els coneixements històrics sobre la ciutat. Els arqueòlegs han trobat part de la muralla del segle XIV, que havia estat documentada, i també la muralla islàmica de la qual no es tenia cap pista material. Aquesta fortificació està recolzada en una altra estructura muraria que podria ser la muralla de la Dertosa romana. També s'ha trobat la continuïtat d'una plataforma constructiva que podria pertànyer a un gran edifici monumental de l'Alt Imperi. El consistori pressupostarà 90.000 euros per a l'actuació que preveu una excavació a tres metres de profunditat, fet que requerirà la construcció de murs de contenció per seguretat.

Com ha explicat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, en el ple ordinari del mes de març es proposarà una modificació pressupostària per finançar el cost d'aquest projecte, la segona fase de les excavacions arqueològiques davant la Catedral, per un import de 90.000 euros. "És una oportunitat històrica. Quan s'actuï en aquest indret, difícilment s'hi tornarà accedir mai més. Malgrat suposi un cost econòmic relativament important, valia la pena fer unes excavacions en tota regla", ha defensat Bel. "No estem en una època en la qual ens sobrin recursos però és una actuació que, o la fem ara o no la farem mai més", ha afegit. L'alcalde ha detallat que el procés de contractació es farà en les properes setmanes, un cop estigui en marxa la modificació pressupostària, i es podria començar a treballar al mes d'abril.

"Això no fa defugir del calendari previst per a l'actuació de l'espai nou que s'ha de generar davant la Catedral", ha assegurat l'alcalde. Les excavacions duraran uns mesos però, si tot es desenvolupa amb "certa normalitat", podrien acabar a l'estiu. Amb les conclusions abans de la tardor, l'alcalde de Tortosa ha apuntat que hi haurà temps per redactar el projecte urbanístic del nou espai públic que el consistori vol construir en aquest punt del centre històric de Tortosa i que s'ha de redactar en base al resultat d'aquestes prospeccions. D'aquesta manera es podria mantenir la previsió d'iniciar les obres a principis de 2017.

L'excavació que es preveu en aquesta segona fase és més ambiciona i més àmplia. La previsió és poder prospectar fins a tres metres de profunditat i poder determinar i certificar a quines restes pertanyen els elements trobats. Aquesta fondària requerirà la construcció d'un petit mur de contenció de formigó per assegurar l'edifici contigu del Bisbat de Tortosa i treballar amb "la tranquil·litat i la seguretat de no malmetre cap edifici", com ha assenyalat Ferran Bel.

Com ha destacat el responsable dels sondejos arqueològics d'aquest espai, Jordi Diloli, l'objectiu de la nova fase serà conèixer aquest "espai únic", on es "concentra" la història de Tortosa, i generar més informació per al coneixement del passat de la ciutat. Les primeres exploracions han obert vàries hipòtesis de treball a l'equip de Diloli a partir de les estructures trobades que es daten entre el segle XX i l’època romana. En destaquen dues línies de muralla del sector occidental de la ciutat de Tortosa, una del segle XIV, que ja es preveia trobar perquè estava documentada, i una altra d'època andalusina, que es pensava que estava situada en aquest punt però no se'n tenia cap pista material. Diloli ha detallat que la muralla islàmica està recolzada a una estructura muraria més vella que no es descarta que sigui la muralla de la Dertosa romana. A aquestes parets se li han de sumar diversos murs de l'època moderna i medieval. Un altre element important és la plataforma constructiva romana que s'ha localitzat i que seria part d'un gran edifici monumental de l'etapa de l'Alt Imperi. Els arqueòlegs pensen que podria ser un dels edificis públics de l'època i es relaciona amb les restes exhumades a l'interior de l'Hospitalitat de Lourdes, l'edifici del Bisbat, l'any 2012.

Tot plegat conformaria una important "seqüència històrico-constructiva de la ciutat de Tortosa" amb un espai monumental de l’antiga Dertosa, la muralla andalusina, possiblement participant de la romana, que delimitava la ciutat islàmica, i la muralla del segle XIV, bastida per ordre directa del rei Pere El Cerimoniós i amb la qual la ciutat va guanyar espai al riu Ebre.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También