L’amenaça de pluja es va anar dissolent a mesura que la tarda avançava i en algun moment imprecís els tortosins van deixar de mirar preocupats els núvols que ahir s’acumulaven sobre el cel de la ciutat. Després de dos anys sense sortir, només faltava que el temps compliqués la jornada. Però es van escoltar les pregàries. Tot va sortir bé.
Enguany la processó de la Passió de Tortosa tenia un aire totalment renovat. Per un costat, es van repetir les mateixes escenes de (quasi) tots els anys: les vestes avançant a poc a poc, l’entrega de caramels als xiquets del públic, els passos il·luminats solemnement, i música de bandes i so de tambors a tota marxa. Per un altre, el parèntesi de dos anys de pandèmia va insuflar d’aire fresc la celebració de la processó i va contribuir al més que entusiasme de tots, participants i espectadors. De fet, alguns regidors de l’Ajuntament, que sempre clouen els grups processionals, encara no s’havien estrenat en l’acte, en ser les eleccions municipals el maig del 2019. A més, enguany també hi ha hagut alguns canvis.
Per començar, la sortida de la processó va ser una total novetat. Ho va fer des de la nova plaça de la Catedral (no renovada, sinó nova, ja que abans no hi havia una plaça), en lloc de des de la plaça de la Cinta. Els passos es van concentrar sota la mirada dolça i serena de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta a la fornícula principal de la façana de la Catedral, dalt de tot.
L’inèdit balcó que resulta ara aquell espai cap al riu Ebre va acollir una gentada, atreta per la novetat d’aquell espectacle. Molts s’agrupaven a les escales de la Catedral per fer fotos amb perspectiva. Era una imatge nova per a tots: d’un costat, el riu; de l’altre la Catedral i la Mare de Déu, de l’altre, tota la processó, els passos, els natzarens, les bandes. D’alguna manera la pandèmia sí que ha marcat un abans i un després, també en un acte tan tradicional i repetitiu com és una processó.
Una processó, a més, que compta amb una llarga història. La tradició des de fa 216 anys a Tortosa és que, després de la missa del Diumenge de Rams al migdia, amb les palmes i palmons, els tortosins es posen les vestes per sortir en processó en caure la tarda i els últims rajos de sol. Es tracta de les primeres processons de Setmana Santa que se celebren a tot Catalunya i un reclam que cada any guanya en espectadors.
La processó de la Passió es va crear el febrer de 1806 a Tortosa després de l’acord de crear una unió de congregacions i de fusionar les dues processons que aleshores se celebraven a la ciutat, la dels Disciplinats, del segle XIV, i la impulsada per la Confraria dels Dolors.
La processó d’ahir va desfilar, per tant, per davant del Palau Episcopal, pel carrer Croera i carrer Ciutat, en lloc del carrer de la Rosa, fins a arribar a la plaça del pont de pedra, punt en què va reprendre el seu recorregut habitual.
Deu confraries van desfilar fins a la plaça dels Dolors, travessant les principals artèries de la ciutat, encapçalades pels Armats de la Sang de Reus, com es porta fent els últims anys. Els espectadors, centenars, es convertien en una multitud callada i atenta al pas reposat dels natzarens, encisats per la bellesa dels passos, també anomenats misteris, que mostren per tot l’itinerari les confraries durant la processó. Es tracta de la representació d’escenes de la passió i la mort de Jesucrist mitjançant escultures d’un destacat valor artístic.
Feia una mica de fred. Els espectadors, nombrosos i impacients, van agafar bones posicions per tot el recorregut de la processó, però gairebé una hora després encara sortien les últimes confraries de la Catedral. Era ben entrada la nit quan van començar a enfilar els carrers de l’Eixample.
Una accelerada divendres passat amb els treballs de formigó va permetre que finalment la processó pogués passar pel carrer Ramon Berenguer IV en arribar a l’Eixample i girar cap al carrer Cervantes, actualment en obres. De fet, a la popular gelateria Ibense, que va obrir i encetar la temporada divendres passat, molts veïns gaudien asseguts d’un granissat mentre passava la processó per davant. Tota una estampa típicament tortosina.
La processó de la Passió es caracteritza per la seua bullícia i música, ja que quasi cada Confraria va acompanyada de la seua banda de tambors. És un moment feliç, de retrobament, gairebé de festa. La particularitat de la processó de la Passió tortosina també és que els natzarens reparteixen caramels als xiquets o persones espectadores de l’acte mentre es va fent de nit.
Aquesta tradició tan peculiar que es veu a Tortosa i que mai no passa desapercebuda sembla que es remunta a dècades enrere, quan la Setmana Santa es vivia amb més penitència i creien que s’havia d’endolcir una mica el dia als xiquets tortosins, donat que les següents jornades de Setmana Santa serien més amargues.
Com des d’abans de la pandèmia, la processó de la Passió va acabar a l’antiga església dels Dolors, davant l’església de la Puríssima (i no a la plaça de la Cinta com era habitual fa uns anys) perquè aquest era l’origen de la processó l’any 1806. Les confraries van trobar adient donar-li valor als avantpassats i tornar així als orígens.
Les pròximes processons aquests dies a la capital del Baix Ebre són la del Silenci, aquest Dijous Sant a mitjanit, i la del Sant Enterrament, al vespre del Divendres Sant.
A més, també se celebren alguns actes, com ara un concert avui a les 20.30 hores a l’església de Sant Blai a càrrec del Cor de Cambra Tyrichae, o una conferència de la Confraria dels Hermanos, a càrrec de Joan Otero Roselló, dimecres a les 20.30 hores, al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa.
