Un any de l'incendi de la Ribera: Operaris de plans d’ocupació recuperen les finques cremades

El 26 de juny farà un any d’un dels incendis més virulents de les darreres dècades a Catalunya, el de la Ribera d’Ebre. El foc va cremar més de 6.500 hectàrees i va posar damunt la taula el debat sobre la despoblació rural i la importància dels conreus treballats i la gestió forestal. 

Dotze mesos després, els alcaldes dels municipis afectats per aquell gran incendi consideren que s’ha fet part de la feina promesa per part de les administracions superiors. «Sabem que després d’un gran incendi moltes promeses no es compleixen i la valoració que fem és bona perquè pensem que alguns departaments estan duent a terme el que van dir», va declarar ahir la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim.

A poc a poc, el paisatge negre arrassat pel foc s’està transformant i regenerant, avivat també per un hivern i una primavera plujosa. El passat mes de gener, a través de plans d’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya, el Consell de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Flix van contractar una seixantena de treballadors que integren les brigades encarregades de la neteja de finques afectades per l’incendi de l’estiu passat. «Estem prou satisfets de les feines dutes a terme aquest any. Vam ser capaços amb el Govern i el SOC d’impulsar aquests grups. A banda de poder donar feina 60 famílies, el paisatge es va recuperant bona part del que era», va expressar Carim.

També l’empresa pública Forestal Catalana s’ha encarregat de talar els arbres propers als camins i construir franges i feixines amb els troncs cremats per evitar l’erosió als espais forestals cremats. Els Equips de Protecció Individuals, els vehicles i el material per les brigades de neteja els ha assumit la Diputació de Tarragona i Agricultura s’ha fet càrrec del combustible.

«No és una feina d’un any i ens hem d’emplaçar que hi ha feina per als anys vinents però seríem injustos si no diem que aquest és el primer incendi que ha tingut un tractament diferenciat per a bé del que és habitual», va declarar per la seua banda l’alcalde de Flix, Francesc Barbero. «El camp és lent de recuperar i l’incendi va fer mal. No és cosa d’un any, cal seguir. Els que vivim aquí tot l’any volem ser actors del territori i participar-hi. Tanquem un any esperançats». Barbero també va recordar accions com Rebrotem o caixes de solidaritat que contribuiran a compensar les ajudes que rebran els pagesos afectats pel foc.

L’alcalde de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà, va ser més crític amb la situació: «fa un any va venir molta gent de Barcelona a parlar-nos de despoblament i es van fer mil promeses. Però l’únic que tenim és el projecte de l’Agència de la Natura fet des de Barcelona sense pensar en el territori i la liberalització del sector de les renovables. El que no ha aconseguit l’incendi, que els pagesos abandonin, potser ho aconseguiran les renovables», va etzibar.

Prevenir i restaurar

Els dos plans d’ocupació, del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de Flix, han portat una seixantena de treballadors als espais de l’incendi. Alguns d’aquests treballadors fins i tot són propietaris afectats directament pel foc, i a través d’aquest pla d’ocupació, han pogut contribuir a recuperar les seues finques. 

Com explica Oriol Arola, coordinador del programa a l’Ajuntament de Flix, els operaris van rebre una formació al gener i al febrer va començar el treball de camp, que es va veure interromput gairebé dos mesos per la pandèmia de la Covid-19. Al maig van reprendre els treballs, que consisteixen d’una banda, en la prevenció d’incendis (treballs a perímetres, vorals...) i, de l’altra, de restauració de finques agrícoles. En aquest sentit, hi ha hagut 115 sol·licituds de pagesos que necessiten recuperar les seues finques, i ja se n’ha executat un 30%. Aquestes feines faciliten que els propietaris, sobretot per qui l’agricultura no és la primera ocupació, no hagin abandonat els cultiu. Els treballs s’allargaran fins final d’any.