Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un estudi calcula el cost d’abastir els municipis amb energia neta el 2040

El projecte TE21 Transició energètica a municipis calcula la inversió per a nodrir tots els usos tèrmics, de mobilitat i elèctric d’un municipi amb fonts d’energia renovables. Els costos són milionaris però l’estalvi generat ho compensa àmpliament

A.Caralt

Whatsapp
Imatge d’una instal·lació d’energia solar fotovoltàica a les Terres de l’Ebre. FOTO: JOAN REVILLAS

Imatge d’una instal·lació d’energia solar fotovoltàica a les Terres de l’Ebre. FOTO: JOAN REVILLAS

El municipi de Gandesa necessita una inversió de 27,3 milions d’euros per aconseguir que l’any 2040 tots els seus usos finals tèrmics, de mobilitat i elèctrics, siguin públics o privats, es nodreixin exclusivament amb fonts d’energia renovables. Per fer-ho necessita ocupar 40,52 hectàrees de superfície del municipi per instal·lar energia solar fotovoltaica. Malgrat la forta inversió, l’aplicació hipotètica del pla li suposaria un estalvi de més de 121 milions d’euros en el mateix estudi.

A Amposta, la inversió seria de 136,8 milions d’euros i 568,7 milions d’estalvi. A Tortosa, la inversió necessària s’eleva a 248 M€, mentre que encara és més alta a Reus (581 M€) i a Tarragona ciutat (820 M€). Són només diversos exemples d’un pioner estudi que calcula el cost que caldria perquè els municipis i comarques de Catalunya utilitzessin exclusivament fonts d’energies renovables per a abastir-se.

El projecte, anomenat TE21 està impulsat per l’Agència de Desenvolupament del Ripollès i l’associació Leader Ripollès Ges Bisaura i s’ha presentat aquesta setmana en el Congrés d’Energia de Catalunya. Els càlculs es basen en un model de l’enginyer expert en transició energètica Ramon Sans. Aquest cost total engloba la inversió necessària en generació, emmagatzematge i instal·lació per les diferents demandes.

A part de les dades econòmiques dels municipis, l’informe també preveu el territori que s’ha d’ocupar en cada municipi per poder instal·lar-hi les plaques solars. Cal dir que l’informe ha estat redactat contemplant només el pas a energia 100% solar, però que el model permet adaptar els càlculs a altres tipus d’energies renovables.

A tot Catalunya s’hi haurien de destinar 78.973 hectàrees per instal·lar plaques solars, molins eòlics i hidroelèctriques. Això suposaria que el motor d’aquest nou model energètic, sense centrals nuclears, ocupés un 2,46% del territori. El pla treballa amb un horitzó de 25 anys i preveu que s’hagi desenvolupat íntegrament el 2040. Tot i això, el mateix informe també admet que hi ha molts plans de transició que treballen amb un horitzó de 35 anys (fins al 2050).

Grans inversions, grans estalvis
Tot i que el cost de la inversió és elevat, els promotors d’aquesta iniciativa ressalten que l’estalvi energètic del canvi ho justifica. El canvi d’energies no renovables cap a les verdes seria progressiu fins al 2040.

Els resultats que apareixen als informes són una visió general del que pot suposar endegar la transició energètica i ja han despertat l’interès de diferents municipis. En el cas de voler tirar endavant amb aquesta proposta, seria necessària una segona fase on es fes un estudi més detallat i personalitzat de cada població. En aquesta fase ja hi ha municipis interessats com Vallfogona del Ripollès i Senan (Conca de Barberà).

nformes disponibles en obert a la xarxa

A la pàgina web de Transició energètica a municipis i comarques,  transicio.energiaibosc.com,  es poden consultar els informes previs de tots els municipis i comarques de Catalunya. L’objectiu és que aquells pobles i ciutats que hi estan interessats puguin demanar una proposta més detallada. 

Temas

Comentarios

Lea También