Un record dels anys bèl·lics a l’Ebre

La Batalla de l’Ebre és un dels esdeveniments històrics més rellevants que han tingut lloc a les Terres de l’Ebre durant el passat segle XX. Aquest any 2018 es commemora al territori el 80è aniversari de l’esdeveniment, i es fa, en part, a través de l’art. Dos exposicions romanen a la ciutat de Tortosa, cartelleria i fotografia, que mostren, cadascuna a la seva manera, una part de com va ser aquell episodi de la Guerra Civil.

Els Reials Col·legis de Tortosa acullen importants mostres de cartellistes de renom de l’època. Artistes com ara Carles Fontserè, Josep Subirats o Martí Bas, que durant la guerra van convertir el cartellisme en una arma de revolució, de força i valentia, transformant-lo en la veu del poble. Obres que uneixen art, història i comunicació. El cartellisme, en aquell moment, era una font de comunicació molt important.

Als Reials Col·legis de Tortosa es pot trobar des del passat dia 20 de setembre una mostra de 51 cartells originals sobre la Guerra Civil, entre els anys 1936 i 1938, produïda per l’Arxiu Nacional.

El Museu de l’Ebre és l’altre escenari que amb motiu de l’aniversari de la Batalla de l’Ebre acull una exposició molt significativa. Una mostra que analitza la figura del fotògraf de la Guerra Civil Francesc Boix que després, amb el tortosí Antoni Garcia, va ser testimoni directe de l’horror nazi a Mauthausen.

Una exposició molt íntima i detallada, que divideix en diferents blocs l’obra de Boix, mostrant com el fotògraf captava la guerra des de diferents vessants. Es tracta de fotografies bèl·liques, de moments de guerra i de destrucció, però també imatges de quotidianitat, de com era el dia a dia dels soldats quan no tenien les armes a les mans, o com era la vida de la gent corrent, que havia de continuar, per exemple, amb les seves tasques al camp. Imatges que també mostren celebracions, perquè com bé diu l’exposició, la guerra va durar anys, i durant aquest temps també hi havia celebracions, també hi havia naixements, a banda de mort i destrucció. I molt important la part dels retrats, que mostren les cares d’aquells que lluitaven al front. És, en part, gràcies a aquests retrats que es va descobrir aquesta col·lecció de fotografies de Boix.

El cas és que les fotografies van ser recuperades per la Comissió de la Dignitat l’any 2013, gràcies al fet que les va comprar a un antiquari de Barcelona. Eren fotografies anònimes, i va ser gràcies a les famílies d’alguns dels soldats que apareixien retratats, mitjançant una anàlisi grafològica, i per la descoberta de retrats del mateix Boix entre els negatius, que van determinar la identitat del fotògraf.

Es tracta d’una mostra cedida temporalment per l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Amics de l’Ebre, encarregats de gestionar i mantenir el Museu de l’Ebre.

Boix es va incorporar voluntàriament a la 30a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República. Se l’anomena el fotògraf de Mauthausen perquè va acabar al mateix camp de concentració. Les fotos que va amagar, les que va fer i el seu testimoniatge van contribuir a la condemna de diversos nazis.