Más de Ebre

Un vídeo simula què passaria si es trenqués la pressa de Mequinensa

La Universitat de Saragossa elabora un estudi encarregat per l’Associació Sediments

M. PALLÁS

Whatsapp
Detall d’un dels moments del vídeo publicat ahir. FOTO: JOAN REVILLAS

Detall d’un dels moments del vídeo publicat ahir. FOTO: JOAN REVILLAS

Un vídeo del professor, enginyer industrial i doctor en Mecànica de Fluids de la Universitat de Saragossa César González Cebollada publicat ahir simula la inundació que patirien els municipis ebrencs en cas de trencar-se la pressa de Mequinensa.

Al vídeo es pot veure els diferents nivells d’aigua que podrien arribar a municipis aigües avall de l’Ebre, des de Riba-roja d’Ebre fins Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.

La simulació s’ha realitzat amb el programa IBER 2.6, desenvolupat a la Universitat Politècnica de Catalunya en col·laboració amb altres institucions. És un programa de simulació hidrodinàmica bidimensional basat en l’aplicació del mètode de diferències finites a les Equacions de Saint-Venant, que són les que regeixen aquest tipus de fluxos.

El trencament s’ha calculat amb l’embassament ple fins al seu «nivell màxim normal», tal com indica la normativa aplicable. Per al càlcul de l’hidrograma de trencament, s’ha aplicat la fórmula aproximada de Hagen, present en les recomanacions oficials d’estudis de trencament de presa. Per a la modelització del territori, s’han utilitzat els models digitals d’elevació oficials de l’Institut Geogràfic Nacional.

«Aquest tipus d’estudis són obligatoris per estimar els danys potencials que ocorrerien i establir els corresponents plans d’emergència», explica el doctor César González. «Segons un informe d’un organisme de l’ONU, el gradual envelliment de les preses al món està provocant un augment notable de catàstrofes per trencament de presa. Per això, és encara més necessari que les preses estiguin preparades per a qualsevol eventualitat, mantenint els resguards adequats i mantenint operatius tots els seus òrgans de desguàs (sobreeixidors i desguassos)», detalla. «En el cas de Mequinensa, hi ha dubtes raonables sobre l’operativitat de les seves desguassos de fons i el seu propietari hauria de aclarir-ho. En el cas que no estiguin operatius, seria necessària la seva reparació immediata, perquè ho dicta la llei i per la seguretat de totes les localitats riberenques aigües avall de l’Ebre».

El doctor està realitzant aquest informe tècnic encarregat per l’Associació Sediments per basar la denúncia judicial en contra de l’estat espanyol «per les irregularitats en la gestió dels desguassos de fons de les preses del riu Ebre».

El treball de l’enginyer pretén documentar i relacionar la inactivitat d’aquests mecanismes amb riscos greus per a la seguretat de les preses, que en alguns casos han derivat en trencaments catastròfics.

Per recollir finançament per a l’estudi i conscienciar al respecte del problema dels sediments, fa uns dies l’Associació Sediments va iniciar la Marxa pels Sediments amb caiac, que ahir va arribar a Ascó. L’estudi té un cost total de 1.800 euros més IVA, dels quals l’Associació Sediments n’ha avançat ja 800 de fons propis amb la venda del llibre Terra Presa, que també s’està presentant.

Temas

  • Mequinensa
  • aigua
  • Riba-roja d’Ebre
  • Deltebre
  • Sant Jaume d’Enveja

Comentarios

Lea También