Una xarxa amb més de 120 sensors controlarà l'evolució del Delta

L´ACA es fa càrrec dels sensors de les badies i els aqüífers, la Confederació Hidrogràfica dels del riu Ebre i Ports de l´Estat dels marítims

19 mayo 2017 20:08 | Actualizado a 21 mayo 2017 21:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

La Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre és un dels projectes estrella del pla integral del Delta (PIPDE), declarat d’interès general per l’Estat i en el qual el Ministeri de Medi Ambient va invertir més de 12 milions d’euros.

L’obra va ser executada per l’empresa pública Acuamed (actualment investigada) i de moment encara no ha donat els resultats esperats, per problemes de competències en la gestió. Es tracta d’una moderna xarxa amb més de 120 sensors, que han de permetre dur un control de la qualitat i la quantitat de les aigües al tram final de l’Ebre, el Delta i les badies dels Alfacs i el Fangar, així com aportar dades per a l’estudi d’efectes com la subsidència (enfonsament del sòl), o el canvi climàtic al Delta.

Projectada fa més d’una dècada, quan es va derogar el transvasament de l’Ebre, les obres de la xarxa van acabar el 2013 i teòricament va entrar en una fase de proves. Però com en altres projectes de l’Estat al territori (els filtres verds del Delta), un cop executada l’obra no s’havia definit qui es feia càrrec del seu manteniment i gestió.

I, tot i tractar-se, d’un projecte únic, es va decidir finalment dividir-lo, de manera que una part dels indicadors seran gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i la resta per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). També n’hi ha un tercer grup a càrrec de Ports de l’Estat.

L’Agència Catalana de l’Aigua va recepcionar oficialment la seva part de l’obra el mes de novembre, de forma incompleta, i aquest mes de febrer el Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat finalment el conveni entre l’ACA i el Ministeri.

L’equipament de què es fa càrrec l’ACA és el laboratori de processament de les dades construït a les instal·lacions de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, 52 punts SET (Surface Elevation Table) de control de la subsidència, 18 piezòmetres (per mesurar la qualitat, el nivell i la salinització de l’aigua als aqüífers), quatre sondes de control de la qualitat de l’aigua de les badies i una sonda per mesurar els sediments en suspensió al riu Ebre, entre altres.

Aquesta mateixa setmana encara s’han instal·lat els aparells que han de controlar la qualitat de l’aigua als Alfacs i el Fangar, segons explica al Diari Antoni Munné, cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’ACA. Amb tot, alguns dels sensors ja fa alguns mesos que s’estan emprant, en projectes com ara el Life Europeu Ebro Admiclim, d’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.

Pel que fa a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, compta amb diverses estacions per mesurar la qualitat de l’aigua i els cabals al tram final de l’Ebre i els canals de regadiu. La recepció dels sensors es va fer en aquest cas al juny del 2015 i des de llavors s’ha treballat per a integrar-los als sistemes de control que ja té en marxa la CHE.

Per últim, existeixen uns radars de seguiment de la dinàmica del mar que estan sent gestionats per Ports de l’Estat.

Tot i que el manteniment dels equips i la recollida de la informació serà independent, les dades seran compartides pels diversos organismes. «Serà molt interessant poder disposar d’una sèrie de dades per veure com evoluciona el Delta», afirma Antoni Munné.

Comentarios
Multimedia Diari