Vist per a sentència el judici popular contra el nyap del projecte Castor

Més de 250 persones van participar ahir en el judici popular pel Projecte Castor que ha impulsat l’Observatori del Deute i la Globalització (ODG) per reflexionar al voltant d’aquest cas i incidir en la justícia ordinària per revertir l’actual situació de pagament de «deute il·legítim i exigir responsabilitats sobre el desastre». 

El veredicte provisional -ja que la sentència es farà pública a l’estiu-, demana anul·lar la compensació a l’empresa perquè suposa frau de llei, prioritzar el pagament d’indemnitzacions a les persones afectades pels danys del projecte, derivar les responsabilitats a l’Administració i desmantellar la plataforma Castor. 
Malgrat que fa deu anys que va iniciar-se el conflicte al voltant del projecte Castor, les ferides continuen molt obertes i el procés judicial no s’ha resolt. 

Així ho va assegurar Blanca Vallès, membre de l’Observatori del Deute i la Globalització (ODG). «No hi haurà una vinculació directa entre el veredicte d’aquesta sessió i la justícia ordinària però si podrem obrir un període de reflexió per poder anar als organismes competents i evitar que puguin tornar a haver-hi tractes com el que es va produir en aquell cas», va afirmar Vallès.

En aquest sentit indicà que l’objectiu és «poder incidir perquè aquesta mena de casos corruptes no es tornin a reproduir i per evitar que les constructores com ACS puguin reproduir aquest mateix model». La portaveu de l’entitat va afegir que aquesta mena de models no tenen garanties i generen un impacte social i econòmic que no és bo per a la societat. 

En aquesta línia assegurà que seguiran treballant per revertir la situació de «deute il·lícit» que tots els ciutadans de l’Estat estan pagant per indemnitzar amb 1.700 MEUR a la constructora de Pérez. 
ODG ha calculat que la ciutadania haurà pagat més de 3.420 MEUR en 30 anys si se sumen els interessos. Així mateix, Vallès lamentà que el judici ordinari per aquest cas estigui aturat des de l’any 2014 i reclamà celeritat. «S’ha anat allargant i s’ha caracteritzat de complex, el que encara ha dilatat més el procés», va explicar. 

Reclamen indemnitzacions 

Per la seva banda, Joan Ferrando portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres de la Sénia, detallà que encara que el govern de l’Estat hagi decidit que el dipòsit de gas «no entrarà en funcionament després dels més de 500 terratrèmols», el col·lectiu vol que es desmantelli la plataforma i que s’indemnitzin les persones que han patit aquest desastre. 

«Hi ha moltes finques que estan afectades per servituds i que ara que ja no operarà el gasoducte no tenen per què seguir en aquesta situació», va comentar el portaveu abans d’afegir que molts ciutadans arrosseguen «danys emocionals».