Xerta honora l'alcalde afusellat

Daniel Mayor Martínez, el Sr. Daniel de Toma, ja és algú a Xerta. Alcalde del municipi del Baix Ebre durant la Guerra Civil, fou afusellat el 20 d’octubre de 1939, en la fase aguda de la implacable repressió franquista, als 49 anys d’edat. Sense fills, la seva figura ha passat desapercebuda en l’àmbit públic durant dècades. 

El catedràtic de Geografia i Història Antoni Cid Pegueroles realitzà fa uns anys una rellevant tasca de recuperació de la memòria de la seva figura i Esquerra Republicana el va incloure en el llistat d’alcaldes republicans afusellats pel franquisme que va adjuntar a la causa oberta a Argentina contra els crims del franquisme. Amb tot, a Xerta encara no havia rebut cap reconeixement explícit, fins el passat cap de setmana.

El municipi li ha dedicat un carrer, en una zona de nova urbanització. L’acte es va celebrar el passat cap de setmana amb motiu de les festes de Sant Martí amb la presència destacada dels descendents de l’alcalde màrtir, residents a Xerta i Tortosa. Un dels descendents és el marit de la xertolina i presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que també va assistir a la inauguració.

L’actual alcalde de Xerta, el republicà Roger Aviñó, comenta al Diari que la decisió de dedicar un carrer a Mayor és «un acte de justícia» per una figura pública rellevant de la història local que havia quedat en l’oblit. 

‘Una bona persona’
Daniel Mayor va néixer el 1890. De ben jove es va involucrar en la vida associativa de Xerta, assolint el càrrec de president del Círculo Chertense el 1916, soci del Centre Obrer Xertenc, i president de l’Ateneu entre 1918 i 1920. L’any 1923 va fundar amb Òscar Martí el club esportiu Xerta F.C.

La gent gran del poble, relata Cid Pegueroles en la seva investigació, el recorda donant classes de repàs al Centre Obrer, a la nit, després de treballar. Va presidir aquesta institució entre 1930-1931 i, proclamada la II República, inicià la militància en el partit Acció Catalana Republicana. Regidor del consistori entre 1931 i 1934, la seva vida va canviar amb l’esclat la Guerra Civil.

El Comitè Revolucionari que va assumir el poder el va nomenar interventor. Posteriorment, a l’octubre de 1936, el nou ajuntament que es va constituir l’escollí com a alcalde. Poc després, i estant Mayor fora del poble, dos propietaris de partits de dretes van ser detinguts i assassinats a Vinaròs. 

El final de la guerra a Catalunya el va agafar a Barcelona, fent uns tràmits. Li van recomanar no tornar però ho va fer confiat que res li podia passar perquè res dolent havia fet, com asseguren els testimonis entrevistats. A Xerta fou detingut, immediatament conduït a la presó de Tarragona on va ser objecte d’un consell de guerra que el va declarar culpable de «rebelión militar» i condemnat a mort. Se’l va culpabilitzar de les accions violentes comeses pel comitè. Abans de morir va dir ‘Visca Catalunya!’.