Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Xerta recorda els veïns morts als camps nazis de Mauthausen i Gusen

Un grup de familiars col·loca una targeta  al crematori de Mauthausen amb el nom de tots els veïns deportats als camps

Andreu Caralt

Whatsapp
Targeta amb el nom dels xertolins morts als camps nazis d’Àustria, col·locada aquest mes d’agost al crematori de Mauthausen. Foto: roger aviñó

Targeta amb el nom dels xertolins morts als camps nazis d’Àustria, col·locada aquest mes d’agost al crematori de Mauthausen. Foto: roger aviñó

Un grup de veïns i familiars de deportats xertolins als camps nazis de Mauthausen i Gusen, a Àustria, han col·locat una targeta amb el nom dels veïns exterminats en una paret dels crematoris de l’infaust lloc de terror de Mauthausen. Ha estat una iniciativa privada de la família Avinyó que ha comptat amb el suport i col·laboració de l’alcalde de Xerta, Roger Aviñó, que participava del viatge.

La targeta s’acompanyava d’un ram de flors que va ser dipositat pels familiars al camp. Amb bon criteri, es va decidir col·locar-lo per a donar-ne testimoni a la sala del crematori del camp, on romanen desenes de plaques commemoratives d’arreu del món,també catalanes.

La targeta recorda els nou xertolins morts als camps nazis austríacs: Josep Avinyó Ventura (1895-19419 al lloc d’extermini del castell de Hartheim, Baptista Sabaté Pons (1872-1941) al camp nazi de Gusen, Josep Piñol Mayor (1905-1941) a Gusen, Antoni Piñol Major (1898-1941) a Gusen, Antoni Piñol Major (1873-1941) a Gusen, Josep Pepió Martínez (1909-1941) a Gusen, Manuel Martínez Viaferrer (1905-1941) a Gusen, Jaume Martínez Aliaga (1872-1941) a Gusen i Joaquim Burjalés Gas (1905-1942) mort al camp nazi de Mauthausen.

La targeta també recorda dos xertolins que van poder sobreviure a la terrible experiència: José Avinyó Sabaté, nascut el 1922 i alliberat de Mauthausen el 5 de maig de 1945, i José Llopis Bonavila, nascut el 1905 i alliberat del camp austríac d’Ebensee el 6 de maig de 1945. Els arxius assenyalen un tercer xertolí supervivent de Mauthausen, Manuel Piñol Mayor, nascut el 1911.

Encara hi ha un últim veí de Xerta, Joan Martí Pons (1894-1945), alcalde durant de la Segona República i que va morir el camp nazi alemany de Dachau.
L’alcalde de Xerta, Roger Aviñó, detalla que els deportats eren persones del poble i que en alguns casos van ser tancats als camps dos o més membres d’una mateixa família.

La comitiva desconeixia la possibilitat de deixar plaques fixes als crematoris de Mauthausen, i també de Gusen. És per això que Aviñó apunta la voluntat d’elaborar-ne una en nom de l’Ajuntament de Xerta i col·locar-la al camp perquè sigui testimoni perenne del sofriment d’aquests xertolins. També assenyala el desig d’inaugurar abans d’acabar el mandat un monument commemoratiu a Xerta als deportats.

400 deportats a Tarragona

Els estudis xifren en aproximadament 8.965 els deportats republicans espanyols als camps nazis, dels quals 1.974 eren catalans i d’aquests 401 de les comarques de l’Ebre i Tarragona. Els deportats van ser capturats a França arran de la invasió del Tercer Reich el 1940 del territori francès. Uns 485.000 republicans havien fugit l’any anterior, el 1939, al sud de França en un penós exili per fugir del règim dictatorial de Franco.

La majoria dels ebrencs van ser deportats a Mauthausen però van ser derivats temps després a Gusen, situat a pocs quilòmetres, on les condicions de vida i les tortures eren encara més terribles

Temas

Comentarios

Lea También