- Tens coses en comú amb la Susi o és molt diferent de tu?
- M’agrada més pensar allò que tinc en comú amb els personatges que interpreto, allò que compartim. Així me’ls apropo i els acabo entenent molt millor. És per això que és inevitable que acabin impregnats de petites essències meves, igual com jo també m’impregno de coses d’ells. És un intercanvi. I per això definitivament la Susi té molt de la Carol, m’hi puc reconèixer en moltes coses.
- Com la defineixes a ella i com et defineixes a tu?
- És molt difícil definir-se un mateix, com més crec conèixer-me, més penso que sóc una suma de contradiccions! [riu]. En tot cas, et podria dir que allò que comparteixo amb la Susi és l’esperit de lluita per allò que ens importa i també les ganes boges de viure la vida.
- Què prefereixes, teatre o televisió?
- Són processos molt diferents i no sabria dir-t’ho. Al teatre tens l’oportunitat d’assajar una mateixa escena moltíssimes vegades i crear una partitura més precisa per on passar cada nit durant la funció. A més del caliu dels espectadors, una presència inexistent quan hi ha càmeres. A la tele tot va molt més ràpidament i has de ser capaç de resoldre i d’escoltar i entendre el teu company d’escena amb només un parell de passades abans de gravar. I el resultat també és més visible, aprenc molt mirant-me, cosa que al teatre no pots fer. És una gimnàstica actoral impressionant.
- Quina experiència t’emportes de participar en ‘La Riera’?
- Sobretot la gent amb qui treballo cada dia perquè aprenc d’ells. Per a mi és un «xute» de bon rotllo que fa que anar a treballar sigui una de les millors coses que em passin durant el dia. Cada vegada valoro més la «família» que es crea.
- Què t’aporta actuar?
- Viatjar. Viatjo als llocs on passen les obres, a les cases d’uns personatges, als seus pensaments, a les seves pors, desitjos... I aquests viatges són tan potents que em fan sentir moltes coses que potser no sentiria mai.
- Tornes sovint a Camarles?
- Sempre que puc. Jo em sento molt del meu poble. A més, en aquesta professió és molt fàcil trontollar i perdre’t si les coses no et van com t’esperes, i no perdre de vista les meves arrels a mi m’ajuda a sentir-me més forta.
- És difícil ser actor a l’Ebre?
- Si ja ho és ser-ho de per si, imagina’t a un poble! És ideal per a un procés de creació teatral, però després arriba un punt que has de marxar a guanyar-te la vida on hi ha el circuit, i les grans ciutats tenen una oferta cultural indispensable per a un artista.
- El teu germà és el reconegut músic Joan Rovira.
- Sí, ens estimem i admirem molt. Ens veiem menys del que ens agradaria, tant amb ell com amb el meu germà petit Àlex.