El Departament de Territori construirà un pas de fauna al terme municipal de Flix per a protegir les llúdrigues que creuen la carretera C-12 vora la presa. Serà un petit túnel per sota de la carretera perquè els animals puguen desplaçar-se amb seguretat. Aquest punt, un tram urbà entre el polígon de la Devesa i el pont de l’embassament sobre el riu Ebre s’ha identificat com a «negre» ja que en els darrers anys ja són sis, com a mínim, les llúdrigues atropellades.
Aquest pas de fauna és una reivindicació des de fa molts anys del Grup de Natura Freixe, gestor de la Reserva Natural de Sebes i del meandre de Flix. «Però amb la col·laboració dels Agents Rurals i del Departament d’Acció Climàtica hem creat aquesta sinèrgia perquè per fi sigue una realitat. És una excel·lent notícia. I és un pas de fauna que es fa en una presa que és la darrera de tot el tram regulat de l’Ebre. Per això Sebes té una importància estratègica», explica Santiago Bateman, tècnic de conservació i projectes del Grup Natura Freixe.
La llúdriga té una activitat principalment nocturna i els atropellaments tenen lloc vora la presa de Flix quan creuen la carretera i els vehicles les enlluernen. Normalment són trobades al matí següent. «La llúdriga és una espècie paraigua. Fer aquests passos de fauna ajudarà a facilitar la seua mobilitat però també d’altres mustèlids com el teixó o a la marta, també presents a la Reserva de Sebes. Es tracta de facilitar la seua mobilitat aigües avall del menadre perquè colonitze altres espais de l’Ebre», sosté el tècnic.
Una espècie protegida
La llúdriga és una espècie protegida des de 1973 i a la dècada dels vuitanta es va témer per la seua extinció. L’espècie s’ha anat recuperant els últims anys i s’ha tornat a estendre per diferents rius arreu del país. Amb la descontaminació del pantà de Flix i la millora de la qualitat de l’aigua de l’Ebre i els recursos tròfics que l’espècie usa com peixos i cranc americà, la llúdriga s’ha reproduït més en els últims anys.
«Els nous exemplars reclutats es dispersen cap a la part final de l’Ebre o cap amunt. D’aquí van a altres punts. Per exemple, s’han detectat a l’aiguabarreig del Siurana i l’Ebre o a la llacuna d’Ascó», detalla Bateman. El grup Natura Freixe fa seguiments dels exemplars amb càmeres fototrampeig presents en diferents punts.
També l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, coincideix que la presència de la llúdriga a Flix «és un indicador potent, ja que les llúdrigues viuen en aigües molt netes». «La llúdriga està protegida i hem de fer el que calgui perquè pugui prosperar», valora.
Ara s’expropiaran dos parcel·les ubicades al marge esquerra del riu, colindants a la presa de Flix, una a la part superior i l’altra a la part inferior, on hi a prevista la realització de l’obra d’aquest túnel o pas de fauna.
Altres punts crítics d’atropellaments
Els rius són com grans autopistes fluvials on aquests mustèlids semiaquàtics es dispersen i trampegen per buscar aliments i aprofiten els marges de ribera per moure’s. A la Reserva Natural de Seves es fa un seguiment i control de l’espècie amb diverses càmeres trampa.
La principal causa de mort no natural de la llúdriga és l’atropellament a les carreteres. Se solen produir en les interseccions d’aquestes vies amb els rius que les travessen, com és el cas de la presa de Flix i la carretera C-12. No és l’únic «punt negre» que es té identificat a les Terres de l’Ebre. També hi ha constància d’atropellaments a la desembocadura del riu Canaletes amb la C-12, a Benifallet i a l’N-420 al seu pas pel riu Algars, a Caseres.