Continuen els tractaments per eliminar espècies invasores al Delta

Tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre, de Paisatges Vius, Sorelló i de la Fundació Andrena treballen de forma conjunta per restablir l’equilibri en diversos ecosistemes de les Terres de l’Ebre. Les entitats fan un tractament per eliminar la Gambúsia, un dels principals motius de la regressió del samaruc, espècie autòctona que es vol reintroduir.

El 2015 es va iniciar el projecte SOS Samaruc per tal de restaurar hàbitats adequats per a aquest peix, incrementant els nuclis poblacionals i evitar la seva desaparició, però el problema ve de més lluny.

El 2006, tècnics del Parc Natural van detectar gambúsies a la desembocadura del torrent de Santes Creus, al terme de l’Ametlla de Mar, on en aquell moment hi havia la major població de samaruc de Catalunya.

Les entitats han intervingut tant a La Cala com en altres zones deltaiques per erradicar l’espècie invasora, altament perjudicial, per la seva competitivitat en l’alimentació, eficiència en la reproducció i caràcter depredador, i fer una reintroducció del samaruc.

Amb el projecte s’ha restaurat aquesta llacuna i se n’han recuperat tres més, per alliberar samarucs criats en captivitat. En aquest lloc, no hi ha una connexió amb altres masses d’aigua dolça, l’erradicació de la gambúsia té altes probabilitats d’èxit.

El mètode escollit per l’eliminació és l’aplicació d’un biocida d’origen natural, la rotenona, tòxica per als peixos i organismes amb brànquies. Segons explica Joan Maluquer, tècnic de la fundació Andrena, és fonamental aquesta feina per restablir l’equilibri, però fins que no s’acabi amb l’erradicació de la gambusia no es poden introduir els samarucs. «És un animal complicat de treure. De moment s’ha fet una segona aplicació del tractament, però no es tornaran els samarucs fins a acabar amb les gambusies, que són altament perjudicials». El tècnic també ressalta els beneficis de mantenir el samaruc, ja que «són totalment compatibles amb l’equilibri de l’ecosistema, contribueixen a la diversitat d’espècies, en canvi, la gambusia és una espècie de gran voracitat que es menja animals petits i algues en suspensió. Provoquen que hi hagi un creixement d’algues que eviten que es filtri la llum i el fons s’acaba desertitzant».

No a l’abandonament

Des de l’entitat també adverteixen del perill que suposa abandonar mascotes com tortugues o peixos en espais naturals. Entre els riscos d’aquesta acció, no només està el problema de supervivència amb el qual es troba l’animal domesticat, sinó també amb l’alteració de l’ecosistema.

Els hàbitats poden ser fàcilment degradats per espècies invasores introduïdes pels humans. Explica Anna Gallés, de la Fundació Andrena que «Si volem protegir les nostres llacunes i rius, hem d’evitar introduir-hi cap mena d’animal o planta». A les aigües dolces, els animals i les plantes invasores provoquen dos tipus de degradació: la degradació de la qualitat de l’aigua i l’extinció d’espècies autòctones.

Els animals introduïts poden provocar alteracions a la qualitat ecològica de l’aigua. Això es produeix pel procés ‘cascada tròfica’. Aquests peixos invasors s’alimenten del plàncton que controla les algues i sovint remouen el sediment, enviant partícules i nutrients a la columna d’aigua, causant terbolesa i destruint les plantes aquàtiques oxigenants.