Crescuda al riu Ebre: el cabal es multiplica al tram final pel desembassament dels pantans

El tram català del riu Ebre viu una crescuda com feia temps que no es veia. Les abundants pluges dels últims dies a la part alta de la conca estan provocant crescudes extraordinàries al llarg del seu recorregut i s’estan fent desembassaments controlats des del sistema de pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix per fer lloc a la quantitat d’aigua que hi arribarà en els propers dies.

Així, el cabal del riu al seu pas per Tortosa s’ha multiplicat per set en tres dies, dels 160 metres cúbics per segon del dilluns fins als 1.090 que registrava aquest dimecres al migdia.

El pantà de Mequinensa, el que regula el tram final de l’Ebre, es trobava dilluns al 85 per cent de la seva capacitat, mentre que aquest dimecres, després dels primers desembassaments, va baixar al 80 per cent. Una xifra que contrasta amb el 28 per cent que registrava al mes de setembre, després de gairebé dos anys de sequera, i que va tenir el tram final de l’Ebre en emergència durant mesos, amb cabals mínims ecològics (80 m3/s) i restriccions per al regadiu dels arrossaires del Delta.

A diferència del que ha succeït a Catalunya, la passada tardor i el present hivern han estat molt humits en zones com Navarra, el País Basc o la Rioja i han permès recuperar les reserves de la conca de l’Ebre i sortir de la situació de sequera.

En aquest darrer episodi, detalla la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), les precipitacions registrades en 30 hores, amb acumulacions de fins a 170 litres per metre quadrat, estan provocant crescudes extraordinàries en alguns afluents de l’Ebre alt i mitjà, al marge esquerre, a les comunitats autònomes de Castella i Lleó (Burgos), País Basc (Àlaba) i Navarra. Així, es van donar puntes de cabals extraordinàries de 975 metres cúbics per segon a Logroño (La Rioja) o 2.100 a Castejón-Tudela, a Navarra. A Saragossa, es preveu que la crescuda arribi entre divendres i dissabte, amb màxims d’entre 1.600 i 1.900 m3/s.

Segons expliquen des de la CHE, això ha obligat al desembassament controlat de diversos pantans, com els que regulen el tram final, amb l’objectiu de «reduir els cabals màxims aigües avall». Així, es preveu que es mantinguin els 1.000 metres cúbics per segon en els propers dies.

Aquesta situació ha deixat fora de servei els passos de barca de Flix, Garcia i Miravet, i ha inundat els accessos a molts embarcadors fluvials, com ara a Miravet o Móra d’Ebre, segons ha pogut comprovar el Diari.

D’aquesta manera, el tram final de l’Ebre registra una crescuda que feia diversos anys que no es donava (més enllà de casos puntuals amb finalitat mediambiental, com la del 30 de gener) i que deixa molt enrere l’última sequera viscuda.

I és que cal recordar que l’últim any hidrològic (que va de l’1 d’octubre de 2022 a 30 de setembre de 2023), el tram final de l’Ebre va comptar amb el cabal circulant més baix en almenys 25 anys, segons dades de la CHE, amb un volum acumulat de només 3.220 hectòmetres cúbics, vora la meitat que en l’any anterior i molt lluny dels 15.552 del 2012-2013.