La Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre al Parlament de Catalunya va reprendre ahir les sessions per abordar la problemàtica de regressió i subsidència que pateix el Delta i les seues possibles mesures per combatre-ho. Després d’haver passat per la comissió els alcaldes dels municipis deltaics i entitats, ahir va ser el torn de científics experts en la matèria.
En conjunt els científics participants van exposar, mitjançant imatges i gràfiques que il·lustraven les diferents problemàtiques que pateix el Delta, la necessitat de recuperar els sediments i de fer un pla de gestió integral de la conca de l’Ebre no només per protegir el Delta, sinó també pel bon estat ecològic del riu Ebre.
El cap del departament de Canvi Climàtic d’Eurecat Carles Ibáñez va explicar que al Delta hi ha la «tempesta perfecta», amb problemes de la costa, però també de l’interior, i de com es gestionen els rius i les conques hidrogràfiques. «De la banda marina tenim un problema crònic, la pujada del nivell del mar. Tenim 4 mil·límetres a l’any, però es va accelerant. A més tenim la subsidència, de forma que el nivell relatiu puja encara més, al voltant de 7 mil·límetres», va concretar. Sobre la conca Ibáñez va apuntar a la sobreexplotació de recursos i l’embassament d’aigua. «Estem provocant la creació de deltes artificials a la cua dels embassaments, i això implica la destrucció dels deltes i de les platges de forma progressiva. Estem retenint materials i els deltes i platges comencen a recular inexorablement». Ibáñez va concloure que caldria aconseguir una «amplada suficient de platja» i recuperar els sediments des de l’Ebre. «És una combinació de mesures, hem de fer les guardes a les badies i cal simular platges de forma artificial, reforçar les naturals i recuperar els sediments, que és molt important. Tothom hi està d’acord en això i en canvi no es fa».
El catedràtic d’Enginyeria Hidràulica a la Universitat Politècnica de Barcelona Juan Pedro Martín-Vide va ser precisament molt crític en aquest aspecte: «Per què havent un consens no es fa res? Penso que és l’interès de l’administació hidràulica espanyola i de l’empresa hidroelèctrica. Són un poder real que passa per sobre de la població i no volen a sentir a parlar d’això». Martín-Vide va valorar que tampoc no hi ha «voluntat política» per gestionar els sediments. «El fet que la conca avui no doni el sediment del segle XIX no vol dir que no valgui la pena, clar que ho val. Tampoc no podem pretendre arribar a la situació del segle XIX perquè la conca és diferent. Però és possible recuperar el transport de sediments. No serà una mesura miraculosa. Però cal fer-ho repetidament, cal tenir paciència», va valorar.
També José Luis Casamor, professor lector en Geociències Marines al Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Universitat de Barcelona, va considerar que d’entre la gran quantitat de factors que influeixen en el Delta, hi ha alguns sobre els que sí es pot actuar: «la influència fluvial, la quantitat d’aigua i els sediments». Precisament recordà que «el que passa dalt de la conca, a l’Aragó o Cantàbria, afecta el que arriba i com es pot comportar el Delta en la seua evolució morfològica. De vegades oblidem això». Segons el científic, a la platja de la Marquesa s’ha retrocedit 300 metres des de 1945. «Només una visió conjunta permetrà abordar la complexitat del problema. Algunes patologies són congènites, pròpies en qualsevol delta. Però d’altres, no. S’ha d’intervenir ja», expressà.
Per a Vicenç Gràcia, expert en Dinàmica Litoral del Delta de l’Ebre, cal definir immediatament l’estat actual del Delta amb dades actuals. «S’ha de definir un Delta objectiu: s’haurà de decidir quin Delta volem, no només en la forma sinó en els processos, haurem d’acceptar coses que passin en algun lloc... Però s’ha de definir». Gràcia va detallar com abans de la presa de Flix era un Delta dominat pel riu, que aportava sediments i que per aquest motiu creixia. «I ara és un delta dominat per les onades i les marees».
