L’excavació d’una fossa de la Guerra Civil a Flix recupera les restes de 57 individus

Els treballs d’excavació duts a terme a la fossa de l’ermita del Remei de Flix han recuperat les restes òssies de 57 individus. Es tracta de la fossa més gran exhumada durant el 2023 a Catalunya pel Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, en uns treballs que es van allargar durant cinc mesos, des de setembre de l’any passat fins a aquest gener.

D’acord amb les troballes i els testimonis orals, tot apunta a que la fossa estaria vinculada a un hospital de campanya republicà ubicat a l’ermita durant la Batalla de l’Ebre, tal com evidencien les nombroses amputacions i tractaments mèdics apreciats en la majoria dels individus exhumats. A més, s’han localitzat múltiples abocaments de material mèdic que, dipositats al costat dels cossos, contenien elements com fèrules de Kramer, restes de guix o diferents tipus de vials.

Un cop exhumats els cossos, s’estan fent estudis antropològics i genètics de les restes, que en determinen l’edat, el sexe, malalties i altres dades... després se’ls hi extreu ADN amb l’objectiu final, si fos possible, de poder identificar-les i retornar-les a les famílies inscrites al Cens de Persones Desaparegudes i adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.

La localització de la fossa de l’ermita del Remei va ser fortuïta, fa més de deu anys, quan uns infants que jugaven amb pales i cubells de platja van trobar les primeres restes a un bancal proper del santuari, al març de 2013. Les restes van ser recuperades per agents del cos dels Mossos d’Esquadra. Arran de la descoberta, es va precintar el recinte i el lloc d’exhumació es va cobrir amb una planxa de ferro per evitar que es malmetés.

Paral·lelament, la Direcció General de Memòria Democràtica va encarregar una investigació històrica amb la voluntat de determinar l’origen de les restes. I és que no es disposava de cap referència documental sobre l’existència d’una possible fossa al voltant de l’ermita del Remei.

Records d’una infermera

Així, durant la recerca històrica prèvia a les excavacions, es va trobar el testimoni oral d’una veïna de Flix, la qual va explicar que l’ermita del Remei va servir com a hospital de campanya per a les tropes republicanes. També va comentar que ella mateixa havia exercit d’infermera i que tots els soldats que morien a l’hospital eren enterrats a les feixes properes a l’ermita, just on es van produir les primeres troballes. Finalment, els treballs sobre el terreny van arrencar el passat mes de setembre i s’han allargat uns cinc mesos per la gran quantitat de cossos i elements recuperats durant l’excavació, molt valuosos a l’hora d’estudiar la Batalla de l’Ebre i el context de la Guerra Civil, la vida quotidiana dels soldats o la sanitat de l’època.

Si finalment es pogués identificar algun dels combatents, es retornarien les restes a la seva família; la resta, es preveu que seran reinhumats de forma digna al cementiri de Flix.

«No només recuperem cossos que podrem reinhumar amb dignitat; també fem avançar el coneixement científic sobre el període històric de la Guerra Civil», destaca el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.

D’acord amb l’Ajuntament de Flix, la Generalitat preveu senyalitzar aquesta fossa de l’ermita del Remei, com a element de difusió i recuperació de la memòria històrica. «És important fer aquesta tasca de difusió per arribar a les noves generacions, que ja no tenen fons directes del que va suposar la Batalla de l’Ebre al territori», remarca Aragoneses.

Les Terres de l’Ebre són un dels principals punts d’actuació del Pla de fosses de la Direcció General de Memòria Democràtica, atenent a la intensa activitat bèl·lica que s’hi va donar durant la Batalla de l’Ebre. Així, s’hi troben un 25 per cent de les fosses, segons dades de la Generalitat.

En el Pla de fosses hi treballa un equip multidisciplinar, amb historiadors que documenten prèviament la fossa i el seu context; els arqueòlegs, els antropòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona i els genetistes de la Vall d’Hebron.

L’organització i l’àmbit cronològic del funcionament de l’hospital està estretament relacionat amb la Batalla de l’Ebre, entre el 25 juliol i el 16 de novembre de 1938. Els experts apunten dues hipòtesis sobre l’hospital de campanya. La primera suggereix que l’hospital fos operatiu en els moments inicials del pas de l’Ebre a finals de juliol de 1938. Possiblement, l’hospital estava vinculat al servei sanitari de la 3a Divisió republicana, unitat que creuà el riu pel sector de Flix i atengué els combatents d’aquesta zona. L’establiment estava situat en la ruta d’evacuació sanitària del XV Cos d’Exèrcit, i degué evacuar els ferits per la carretera de la Palma d’Ebre cap a l’hospital de campanya d’aquest cos ubicat a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset.

La segona hipòtesi implica que l’equipament sanitari va funcionar a la darrera fase de la batalla de l’Ebre, el novembre de 1938, en l’àmbit de la sanitat de la 35 Divisió, com a lloc de classificació o hospital de campanya vinculat a la dependència del Mas del Senyor de Bovera.