El riu Ebre al seu pas per la ciutat de Tortosa va registrar l’any passat el mínim de la seva sèrie històrica, limitant-se pràcticament al cabal ecològic establert per llei. El cas del Baix Ebre ha estat destacat pel president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Carlos Arrazola, en la compareixença per donar a conèixer l’Informe de Sequera 2023 i dissoldre la Comissió Permanent de Sequera, un cop ja s’ha superat la situació d’escassetat de recursos a la major part de la conca, amb comptades excepcions com el cas del Siurana.
A l’any hidrològic 2022/2023 el 85 per cent de la conca va patir una sequera prolongada i el 45% es estar en situació d’emergència per escassetat, entre les quals les àrees del Segre i el tram final de l’Ebre. «La situació del Baix Ebre ha estat inaudita, no s’havia donat mai», ha remarcat el president de la CHE.
Segons els estudis de l’organisme, a la conca es dona un sequera cada 6 anys, amb una durada que acostuma a ser de 2 anys. Però l’última viscuda ha estat especialment cruenta i no es veia d’aquesta intensitat des dels any 90 del segle passat, la qual cosa ha posat a prova el sistema de gestió de l’aigua i els plans especials de sequera, vigents des de 2007.
En el cas del tram català de l’Ebre, es van decretar restriccions de regadiu del 50 per cent al Delta, fet que va afectar la passada campanya de producció de l’arròs. L’actual, ja de nou en marxa, es torna a desenvolupar amb normalitat.
Segons Arrazola, durant la sequera de 2023 es va posar de manifest, entre molts altres aspectes, l’important paper del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica de l’Ebre (SAIH Ebro) «com una eina imprescindible per a aportar informació clau de l’evolució dels recursos hídrics», «el paper essencial dels embassaments i de la seva gestió participativa en l’àmbit de les juntes d’explotació», la necessitat de mantenir la vigilància dels abocaments i els aprofitaments «i la imprescindible col·laboració i la corresponsabilitat de tots els actors implicats»: administracions públiques, usuaris i societat en general.
El president de la CHE també ha destacat que ha estat la primera gran sequera en la que hi havia vigents tots els cabals mínims ecològics, que s’han intentat respectar al màxim.
L’excepció del Siurana
A partir d’ara es revisarà el Pla Especial de Sequeres, que incidirà en un ús eficient de l’aigua i la modernització dels regadius.
Des de l’organisme de conca ja s’està analitzant la situació d’aquest 2024, amb sequeres puntuals però que estan afectant algunes conques especialment (rius Huerva, Guadalop i Siurana) i estan obligant a adoptar mesures específiques.
«Aquesta situació reflecteix, una vegada més, la realitat de la conca de l’Ebre, on és habitual que sempre hi hagi alguna conca en situació d’escassetat», remarquen des de la CHE.
