La Fira d’Ocupació d’Amposta va celebrar ahir la seua cinquena edició, amb l’objectiu de connectar les empreses del territori amb el jovent de 16 a 29 anys, especialment el que està aturat o el que encara no ha començat a treballar. L’esdeveniment ha aplegat una quarantena d’empreses del territori, que oferien fins a 500 llocs de treball, i per als nois ha sigut una oportunitat per tenir un primer contacte amb el món laboral.
La fira està organitzada per la Cambra de Comerç de Tortosa, el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament d’Amposta. El principal objectiu de la jornada és generar ocupació entre els joves, un dels col·lectius que ho tenen més difícil a l’hora de trobar la primera feina. La fira actua especialment com a punt d’unió entre les empreses que volen contractar joves fins 29 anys que actualment no tenen feina ni estudien, però també està oberta a tothom qui vulge millorar la seua situació professional.
Ahir l’auditori municipal d’Amposta bullia d’activitat des de primera hora del matí. I és que, a banda de la fira amb les empreses participants oferint informació i recollint currículums, la jornada també celebrava tallers, xerrades i taules rodones.
Per a molts joves i adolescents ahir era la primera vegada que visitaven una fira d’ocupació. És el cas per exemple de Laia, Carla i Olga, provinents de Vinaròs. Tenen 16 i 17 anys i estudien a Alcanar un cicle mitjà d’audiovisuals.
«És la primera vegada que venim i teníem curiositat per veure l’ambient, i també pensant en el futur a veure quina empresa ens podria encaixar», explicaven. «Abans, però, ens agradaria seguir formant-nos, estudiar alguna cosa vinculada a la fotografia, però igualment trobem la fira interessant», exposaven.
També era la primera vegada per a Saray Gomfaus i Nayara Monros, dos joves de 16 anys de Deltebre, estudiants a Amposta del Programa de Formació i Inserció d’estètica i perruqueria. «Ens ha sorprès la gran quantitat de gent que hi ha, no pensàvem que seria tan gran», valoraven, tot detallant que ja havien deixat el seu currículum a tres empreses, com en una residència de gent gran «per trobar una faena més dinàmica» que no la del sector de l’estètica.
Una de les orientadores que acompanyava aquestes joves era Maria Obiol, del programa Noves Oportunitats de la Fundació Gentis. «Aquesta fira aporta als nois un primer contacte amb algú del món de l’empresa, de forma que perden la vergonya i són ells els que comencen a preguntar les coses o deixen el seu currículum», exposava. «Crec que avui s’estan adonant que sí que hi ha oportunitats per a ells, que sí que hi ha empreses que busquen perfils que els encaixen».
Perfils vacants que eren d’allò més variats i que oferia per exemple l’empresa Padesa, molt popular al territori ebrenc i que buscava perfils de tot tipus: des d’operaris de producció, personal per a les granges i incubadora, personal de manteniment d’electromecànica, tècnics de qualitat per al laboratori, veterinaris, administratius... «Busquem persones que tinguen ganes de treballar, involucrar-se i créixer dins de l’empresa», detallaven des de Padesa.
Per primera vegada
hi participaven també els Bombers de la Generalitat i amb dones
hi participaven també els Bombers de la Generalitat i amb dones
Així mateix, per primera vegada participaven a la fira d’Amposta els Bombers de la Generalitat i ho feien també amb dones de l’equip. Una d’elles era la bombera voluntària de la secció activa Aida Pasarrius, de 31 anys i de Flix. «Estem donant informació als nois i noies que ens pregunten. Trobo interessant fer-nos veure, ja que és una opció de feina, i és convenient també visibilitzar la dona als Bombers, per trencar estereotips. És una professió molt masculinitzada... Cal que les noies ens vegin també, que s’empoderen, que vegin que elles també poden ser-ho», reflexionava. Pasarrius, amant de la muntanya i de l’esport, va tenir clar que seria bombera cap al 2017: «vaig començar a informar-me i em vaig posar a estudiar. Passem unes proves físiques, un examen teòric, proves de claustrofòbia i vertigen... Per a mi és apassionant també la imprevisibilitat de la nostra feina, ja que mai saps com anirà el dia. Però sempre ho fem per ajudar la gent», concloïa.
