«La millor prevenció és prendre consciència del que pots fer tu»

Entrevista a Josep Pallàs, bomber que va sobreviure a l’incendi d’Horta fa deu anys patint cremades al 70% del cos i avui en dia treballa per minimitzar els riscos i els incendis forestals   

20 julio 2019 06:43 | Actualizado a 22 julio 2019 11:50
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El bomber Josep Pallàs Carrera (la Pobla de Segur, 1972) va sobreviure a l’incendi d’Horta de Sant Joan després de quedar atrapat pel foc junt amb els companys del GRAF Lleida Ramón Espinet, Jaume Arpa, Pau Costa, Jordi Moré i David Duaigües, que malauradament van perdre la vida. Deu anys després d’aquella desgràcia segueix al cos, ara supervisant i fent docència sobre el comportament i conseqüències del foc. 

Deu anys després, què hem après d’Horta de Sant Joan?

A escala de Bombers, hem de ser crítics. S’ha trencat un tabú per entendre que s’ha de poder parlar de tot. Per exemple, després d’un accident per aprendre i suavitzar la tensió. Això també ha ajudat a entendre que anar a un incendi forestal no és qualsevol cosa. En aquests escenaris, hem passat d’una estratègia ofensiva a una defensiva, entenent que si no hi ha vides en joc, ni punts sensibles, és millor deixar fer al foc, que cremi. Tal com es va fer a Tivissa anys més tard.

Amb el temps el paisatge es regenera. 

El foc és un element més de la natura que la fica en sintonia. Nosaltres som l’element trencador. El territori canvia perquè així ho considerem, no per un Gran Incendi Forestal (GIF). 

L’he sentit dir que Catalunya és país de foc.

Quan van néixer els Bombers de la Generalitat es deia que Catalunya era vora d’un 30% de massa forestal. Ara estem al voltant d’un 70%. Tota aquesta extensió forestal junt amb la sequera que es dóna a la ribera del Mediterrani i el canvi climàtic, que provoca temperatures més altes amb menys humitat, ens fa susceptibles de patir més incendis. El foc sempre ha existit i existirà però ara tenim el doble de combustible i això costa d’entendre a la societat. 

Què el preocupa deu anys després de l’incendi?

Em preocupa que es va fer una comissió parlamentària per treure’n conclusions i del que es va redactar s’ha fet ben poc. Que hi hagi un foc com el de la Ribera d’Ebre i dos dies després ja no se’n parli. Que amb la despoblació rural s’ha abandonat el territori. Que cada any morin persones a causa d’incendis a Portugal, Grècia o els EUA, i no siguem tan diferents. Que el poder judicial faci responsable d’un GIF als bombers com ha passat a Portugal. Però sobretot que hem de gestionar i adaptar el territori per minoritzar els riscos. El nostre taló d’Aquil·les són els incendis forestals. En aquest sentit em preocupa el ‘marrón’ que deixarem als nostres fills.

Com ho combatem?

La millor manera de prevenir incendis és prendre consciència del que pots fer tu. Si vius a una ciutat i només vas al bosc a passejar, compra productes de proximitat. Donant suport a la nostra ramaderia i pagesia estem ajudant a gestionar el territori. El que comprem al súper o al mercat és determinant. Nosaltres som els arquitectes del territori que deixarem i aquests hàbits en són la clau.

Ha tornat a l’escenari d’Horta?

Forma part del procés de recuperació. Al principi em va costar, però amb el temps i el suport de la família i amics ho he paït. Cada any hi anem a pintar l’escultura, volem dissenyar un traçat per la zona i enguany fem una cursa en memòria dels companys que van morir (impulsada des del blog www.horta10.com). És una zona molt maca amb paisatges d’Horta, Arnes i els Ports. 

La cursa ajuda que la societat es conscienciï.

També vam fer un documental (El gran silenci), que va arribar a molta gent i va ser alliberador. La Fundació Pau Costa també ha promogut una exposició itinerant per Catalunya amb dibuixos de Pep Serra. I durant l’any fem xerrades, tot amb l’objectiu que la gent prengui consciència.

Es va plantejar deixar el cos de Bombers?

Al principi sí. Pensava deixar Bombers i el GRAF. Però amb el temps i el suport dels companys recordes que és el que t’agrada. La teva feina. I a través d’ella i de la mateixa experiència puc fer didàctica per minimitzar els accidents. Hem d’entendre que la mare natura tornarà a actuar i la millor manera de protegir i prevenir és l’autoprotecció.


 

Comentarios
Multimedia Diari