La planta de la Galera no pot distribuir biometà per discrepàncies administratives

La planta de biometà de la Galera no pot distribuir encara gas renovable per les discrepàncies entre les administracions catalana i estatal a l’hora d’autoritzar el ramal de connexió al gasoducte de transport. L’empresa promotora, Biometagás La Galera, que ja té venuda la seva producció a una comercialitzadora holandesa, havia acordat amb Enagás instal·lar un gasoducte d’un quilòmetre per injectar el gas produït a la xarxa general. Però la petició inicial de permís a la Direcció General d’Energia el juny passat va acabar passant a la taula de la Subdirecció General d’Hidrocarburs estatal, que ara ha elevat una consulta a l’advocacia de l’Estat sobre un suposat buit legal. L’empresa vol solucions per iniciar l’activitat.

El projecte va ser concebut i construït inicialment com una planta per a produir biogàs a partir del tractament d’aliments caducats, residus agrícoles, ramaders i orgànics. L’any 2016, l’empresa va decidir donar el salt i instal·lar, al mateix recinte, una nova planta per generar biometà per depurar el biogàs i aconseguir un producte més net. Fins ara les instal·lacions han suposat una inversió d’uns 5,5 milions d’euros i estan dissenyades per produir fins a 4 milions de metres cúbics anuals d’aquest gas renovable, amb molta acceptació a Europa, sobretot, en el sector del transport.

Des del passat setembre tenen venuda la seva producció a la companyia espanyola Molgas –accionista de l’empresa– i aquesta, al seu torn, a una comercialitzadora holandesa, que els ofereix gairebé el triple per l’energia produïda del que amb ells els hi costa. L’acord, però, encara no s’ha pogut materialitzar: tot i estar preparada per començar a produir biometà des de fa tres mesos, la nova planta no ha entrat encara en funcionament. Continua a l’espera d’aconseguir el permís per instal·lar el gasoducte de connexió que els permetria comercialitzar el biometà arreu d’Europa gràcies a un sistema de certificats de compra-venda de gas renovable. L’empresa va arribar a un acord al febrer amb Enagás perquè els oferia una alternativa més directa respecte l’opció inicial de traslladar per carretera el biometà fins un punt de connexió de la xarxa de Naturgy a Sant Carles de la Ràpita. El projecte, pel qual ja han desembutxacat per endavant el milió d’euros que costa, preveu una canonada d’alta pressió d’uns dotze centímetres de diàmetre i un quilòmetre de llargada. Amb aquest objectiu, el passat juny van sol·licitar el permís a la Direcció General d’Energia de la Generalitat. «Acció Climàtica ens van dir que creien que no eren competents per autoritzar-ho. Van fer una consulta a la subdirecció general d’Hidrocarburs per si ho podien autoritzar o no. Aquests van demanar informe a l’advocacia de l’Estat i aquí estem», relata el conseller delegat de l’empresa, Fernando Selva. Acció Climàtica assegura que la Generalitat no està facultada per autoritzar aquest projecte atès que únicament té competències en matèria de distribució de gas, però no sobre la xarxa de transport. Segons precisen, quan es tracta de conduccions de més de 60 bars de pressió –el gasoducte de connexió en requeriria 73, un més que la pressió de la xarxa general per introduir-hi el biometà- és al govern espanyol a qui correspon donar els permisos.

Fernando Selva alerta que la tramitació del projecte per part de l’administració espanyola es podria allargar durant un any o un any i mig, posant en risc la viabilitat financera del projecte.

L’empresa, alternativament, baralla la possibilitat d’habilitar un sistema de transport per carretera amb contenidors d’ampolles d’alta pressió fins a la xarxa de distribució de Nedgia enlloc de la de transport d’Enagás En aquest cas segons fonts d’Acció Climàtica consultades pel Diari sí que és la Generalitat qui clarament en té les competències i per tant, s’acabaria la indefinició però suposarà més inversió per part de l’empresa i aquesta calcula que tampoc es podria fer efectiva abans del març vinent.

El biogàs es crema

De moment, la planta només produeix el biogàs que es crema a través de la torxa instal·lada. Posar en marxa la producció de biometà, amb un elevat consum energètic, resulta del tot inviable, insisteixen. La societat, que ha hagut de demanar nous préstecs per a arribar a un capital social de 3 milions d’euros (un d’ells aportats directament pels socis), assegura que ha de fer front a una despesa mensual d’entre 70.000 i 80.000 euros per mantenir l’estructura productiva i els tres treballadors assalariats. «Les conseqüències són greus: estem molt ofegats de tresoreria perquè no podem vendre ni ingressar res», apunta Selva. El projecte està impulsat per prop de 40 socis, entre els quals empresaris del sector però també inversors particulars, ramaders, pagesos i cooperatives de la zona.