L’esperat regadiu del canal Xerta-Sénia encara la recta final per a la seua posada en marxa, en el primer tram als termes de Xerta, Aldover i Tortosa. Infraestructures de la Generalitat ha adjudicat a l’empresa Acsa Obras e Infraestructuras SA, per un import de 2,1 milions d’euros, el «Projecte del regadiu de Xerta-Sénia, xarxa de reg de la zona 1 i posada en servei i posterior manteniment de la captació, impulsió i del canal executat i del bombament del sector 1». L’actuació té un termini d’execució de 8 mesos, de manera que es preveu que els primers pagesos puguen regar els seus camps a principis del 2024.
Segons explica el president de la Comunitat General de Regants del Xerta-Sénia, Josep Lluís Gimeno, els treballs previs ja estan en marxa i durant aquest mes de juliol ja es podran veure màquines i operaris treballant sobre el terreny.
La primera zona del regadiu és de vora 200 hectàrees, mentre que des del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat es treballa de forma paral·lela en la segona fase de la xarxa de regadiu, unes 2.000 hectàrees als termes de Roquetes i el Mas de Barberans. Aquest mes de juliol es presentarà als regants la maqueta de l’actuació, que es preveu poder treure a licitació abans de finals d’any, amb un termini d’execució previst d’uns dos anys. «Des de la Comunitat també estem començant a treballar en la línia de finançament per als regants», detalla Gimeno.
El regadiu Xerta-Sénia preveu un 60 per cent de reg de suport i el 40 per cent de ple reg, destinat principalment a fer més rendibles i garantir les collites d’olivera, ametllers i algunes finques de cítrics, entre altres conreus propis de la zona. Cal recordar, per exemple, que la producció d’una olivera en secà en aquestes terres és entre 1.500-2.000 kg/hectàrea, mentre que en regadiu pot produir entre 6.000-10.000 kg/hectàrea. «Amb els preus actuals de l’oli d’oliva, si hagués estat ja en marxa el regadiu hagués sigut una campanya extraordinària per als pagesos», afirma el president de la Comunitat.
En contextos de sequera com el que pateix actualment la conca de l’Ebre, el regadiu s’haurà d’adaptar a les condicions i restriccions que s’estableixi des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), tal i com succeeix per exemple amb els regants del Delta aquest estiu.
La consecució d’aquest regadiu és una llarga reivindicació dels pagesos i cooperatives de l’interior de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, on bona part dels conreus continua sent de secà. Segons explica el president de la Comunitat de Regants, els pagesos de la zona estan molt animats i hi ha moltes expectatives amb el projecte, «com ho demostra la gran afluència de gent a l’última assemblea que vam fer fa un mes a Aldover».
Des de la Comunitat també confien que encara més pagesos s’adheriran al regadiu una vegada es comencen a regar els primers camps a partir de l’any que ve, com ha succeït en el desenvolupament d’altres regadius a Catalunya.
Per a les cooperatives agràries de la zona, es tracta d’una iniciativa estratègica, que obre noves oportunitats al territori, estabilitzant les rendes de les explotacions agrícoles i facilitant l’adaptació al canvi climàtic.
Una demanda històrica de la pagesia
El regadiu Xerta-Sénia sorgeix de la reconversió de l’antic canal Xerta-Càlig, construït parcialment i abandonat als anys setanta del segle passat sense arribar mai a portar aigua de l’Ebre fins a la siderúrgia de Sagunt. A finals de la dècada dels vuitanta la Generalitat comença a planificar la reforma d’aquell canal abandonat, en un projecte de regadiu per a l’interior de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, atenent a les peticions de pagesos i cooperatives de la zona.
L’any 2002, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va atorgar la concessió d’aigua del riu Ebre, de 72 hectòmetres cúbics anuals. El projecte va arrencar amb força, amb la construcció del punt de captació al riu Ebre aigües amunt de Xerta, la torre d’impulsió, basses de regulació i la reforma de l’antic canal en bona part del seu recorregut, però durant més d’una dècada totes aquestes infraestructures han estat parades i sense cap ús.
PDE
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha mostrat al llarg dels anys els seus recels cap al projecte de regadiu, per si pogués servir per transvasar aigua cap al sud. En l’actual context de sequera a la conca, des del moviment social també adverteixen que el riu no es pot permetre nous regadius.
