El Departament de Salut ha presentat a Flix el Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària, amb incentius econòmics i mesures de caire social. Els professionals que treballin en un dels 73 equips que s’han identificat a Catalunya com de difícil cobertura, tant els que ja ocupen la plaça com els de nova incorporació, rebran 3.500 euros més a l’any en el cas dels metges i metgesses de Medicina Familiar i Comunitària i pediatries; i 2.000 euros en el cas del personal d’infermeria, llevadores i treballadors socials.
El conseller de Salut, Manel Balcells, explicà que un de cada cinc equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és de difícil cobertura d’àmbit rural, el que fan un total de 73. El Pla preveu uns incentius econòmics que complementen el de muntanya actual. L’impacte global per al Departament de Salut serà d’11,5 milions d’euros anuals.
«És tota una aposta, - importantíssima- perquè aquests llocs de difícil cobertura rural puguin ser més atractius per als professionals», remarcà Balcells des de Flix, des d’on també va qualificar l’atenció primària com «el pal de paller del sistema sanitari». Per això, «ha de comptar amb el reconeixement i suport social, econòmic i professional», afirmà el conseller.
En aquest sentit, el Pla també preveu un conjunt de mesures de caire més social per afavorir el projecte professional i personal dels treballadors sanitaris. Així, en l’àmbit professional es preveu facilitar la investigació i la docència, la formació continuada, la connexió amb professionals del sistema de salut i la priorització d’interconsultes, el lideratge, i la flexibilització de la jornada, garantint el servei, entre d’altres.
El pla també preveu facilitar l’habitatge i fins i tot l’ocupació de la parella o unitat familiar
I en l’àmbit personal, el Pla preveu mesures per afavorir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació de la unitat familiar o subvencions per a formació, entre d’altres. Per aquestes mesures, Salut establirà acords de col·laboració amb diferents entitats municipalistes.
Pel tal d’identificar els EAP de difícil cobertura de l’àmbit rural, Salut va establir 6 indicadors ponderats que tenen en compte la distància de l’equip de primària a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional, les guàrdies, la distància al consultori local i l’envelliment de la població. Aquests indicadors permeten determinar diferents nivells de llocs de difícil cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix.
«Es tracta d’un mètode robust, que permet actualitzar-se periòdicament i discriminar adequadament els llocs de difícil cobertura estructural», segons afirmen des de Salut. Aquest indicador sintètic és el que ha permès identificar d’entre els 378 EAP de Catalunya, els 73 equips de difícil cobertura, la gran majoria de l’Institut Català de la Salut (ICS). I és que l’ICS gestiona aproximadament el 80% dels EAP del país. Concretament, l’estudi de Salut ha identificat 61 EAP de l’ICS de difícil cobertura: 36 de nivell alt i 25, de mig.
13 de l’Ebre i Tarragona
Tots els EAPS de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran són considerats de nivell alt de difícil cobertura, mentre que en l’anàlisi del Departament de Salut no s’ha identificat cap centre de les regions sanitàries de Barcelona ciutat, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud.
Pel que fa a les Terres de l’Ebre, el pla s’aplica a les àrees de Terra Alta, Flix, l’Ametlla de Mar-El Perelló, Móra la Nova-Móra d’Ebre, Ulldecona-la Sénia, la Ràpita-Alcanar, i Aldea-Camarles-Ampolla.
Al Camp de Tarragona, s’hi inclouen Cornudella de Montsant, Alt Camp est, Falset, Montblanc, Montroig del Camp i Borges del Camp.
