Era guixaire i jugava al futbol, però va ser reclutat a la Guerra Civil. L’últim record que té la filla de Josep Aubeso és acomiadar-lo a l’estació de França de Barcelona. No el va tornar a veure, ni en va tenir més notícies. Va començar a buscar-lo i anys després el va inscriure al Cens de persones desaparegudes. Ara, ha aparegut el seu nom a una llibreta amb el registre de soldats morts a un hospital de campanya a la Serra de Cavalls, prop de Móra d’Ebre. Podria ser que fos enterrat allà, juntament amb molt més soldats, a una fossa davant del Mas de Santa Magdalena.
Per trobar les restes d’aquest soldat i tots els individus que puguen aparèixer, el Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat els treballs d’obertura d’una fossa a la serra de Cavalls, als afores de Móra d’Ebre. L’excavació és al davant del Mas de Santa Magdalena, que va ser utilitzat per l’exèrcit republicà com a hospital de guerra durant la Batalla de l’Ebre.
El Mas està ubicat molt a prop d’on hi havia el front de guerra i funcionava com a hospital de triatge. Els metges hi operaven d’urgència els ferits més greus. La resta eren traslladats als hospitals situats a la rereguarda. Hi havia soldats que ja hi arribaven morts i d’altres que no sobrevivien a les operacions. Els cadàvers s’enterraven en una fossa. El Mas de Santa Magdalena va funcionar com a hospital de guerra durant almenys l’agost i el setembre de l’any 1938. Un dels directors va ser el metge neozelandès Douglas Jolly, que després s’acabaria convertint en un professional de referència de la medicina de guerra.
Una llibreta d’un metge
Els arqueòlegs no tenen constància de quants individus poden arribar a aparèixer. L’única pista és una llibreta on un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada al Mas. Es tracta només dels ferits que va atendre el seu equip i tot fa pensar que a la fossa hi podria haver molts més soldats. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat.
A la llista del doctor Gras hi ha el nom d’un soldat anomenat Josep Aubeso, que coincideix amb un dels casos que ja figuren al Cens de desapareguts de la Generalitat. Les dades de la defunció encaixen i tot apunta que podria ser enterrat en aquesta fossa. La prova definitiva, però, serà l’encreuament de dades genètiques.
El nét de Josep Aubeso, Roger Roig, va visitar ahir la fossa i va declarar que és molt emotiu per a les famílies poder retrobar les restes dels familiars. «Té un factor molt emotiu i també hi ha un factor històric, per tancar la història i recordar-la», va expressar.
La consellera de Justícia, Ester Capella, va explicar que a la llibreta del doctor Gras apareixen els soldats que ell va tractar, però que «podrien haver més». Si apareixen les restes finalment, es podrà fer l’encreuament genètic amb la família de Josep Aubeso. «Aquest és un exemple de la importància de registrar els noms de les persones desaparegudes. És la porta d’entrada que tenim, i el primer pas. Qualsevol detall és important: una llibreta o el relat oral».
També l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, va fer un agraïment a la Generalitat de Catalunya per la tasca portada a terme per tal que «les famílies puguen per fi descansar i recuperar les restes».
La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a excavació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de les restes mortals de 339 persones.