El doctor enginyer Rafa Sánchez, que va presentar a les autoritats el Pla Delta després del temporal Glòria i és un dels representants a Espanya del Conveni Ramsar, sosté que guanyar amplada a les platges és la millor defensa per al Delta.
Portem cinc temporals en quatre mesos. Sembla que el canvi climàtic ja està aquí. Com ha afectat això al delta de l’Ebre?
El front litoral del Delta pateix un procés continu de regressió des de fa dècades, mentre que en episodis extrems com els recents la regressió es multiplica. Alguns hàbitats costaners directament desapareixen mentre que altres com els Calaixos de Buda modifiquen les seves característiques afectant les espècies de flora i fauna. Algunes espècies estan en perill crític d’extinció, com la nacra, que ha patit un fort impacte en les seves poblacions.
Quin temps de vida li queda al delta si no actuem?
Hem vist fa unes setmanes el que mai havia succeït abans. Les barres del Trabucador i Calaixos de Buda s’han trencat fins a gairebé desaparèixer. Al Delta li costa recuperar-se. És difícil aventurar-se a quantificar un temps de vida, però hi ha espais que estan canviant molt ràpidament, i sembla ser que si no actuem amb rapidesa una bona part del delta deixarà de ser com l’hem conegut fins ara.
Quan començaran les actuacions del Pla Delta?
Al febrer vam presentar un pla estratègic que va aconseguir un consens majoritari sobre les actuacions que s’han de realitzar al Delta. És molt important aquest primer pas consensuat des del territori, però el camí és una mica més llarg. Abans d’actuar hem de concretar les actuacions, quantificar i avaluar els seus costos. També estem treballant amb les administracions catalana, estatal i europea per aconseguir l’aportació pressupostària necessària per implementar el Pla. Necessitem els estudis ambientals que garanteixin evitar qualsevol perjudici amb el que proposem. Voldríem començar a actuar ja mateix però hem de fer les coses pas a pas i ben fetes.
Quines solucions necessita el Delta, per prioritat?
Els problemes complexos no solen tenir una solució única i fàcil. Més enllà dels sediments fluvials que hauran de baixar pel riu, a curt termini veiem imprescindible guanyar amplada de platja que hem perdut. En sectors com la Marquesa o Bassa de l’Arena hem perdut més de 200 metres de platja des de la dècada dels 50. En el cas de Buda hem perdut molts més centenars de metres. La major i millor defensa del delta davant els temporals són les platges, saladars i aiguamolls. Recuperar amplades i un bon perfil de platja ha de ser una prioritat en la recuperació ambiental i la defensa del Delta.
Una draga pot ser la solució, com proposa Guillermo Borés?
Una draga o dos! La gestió de sorres ha estat identificada a nivell internacional com una mesura molt eficaç per reduir l’impacte dels temporals. Realitzat amb bones pràctiques afavoreix la conservació dels valors naturals. A més, el balanç de sorres al Delta està bastant equilibrat (la costa erosionada en una zona es diposita en una altra zona de delta). L’erosió de la Marquesa i Bassa de l’Arena està tancant la punta del Fangar, ocasionant un perjudici important tant ambiental com a el sector de l’aqüicultura. Semblaria lògic agafar d’on sobra per posar on falta. Això seria la gestió de sorres. Al Delta cada gota d’aigua dolça que gestionem proporciona rius de vida i biodiversitat. No serem capaços de gestionar també els grans de sorra per conservar el nostre delta?