L’associació de familiars del Banc d’ADN de desapareguts de la Guerra Civil, la Xarxa catalana-balear de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme i l’associació Lo Riu de la Fatarella, recorreran a la nova Fiscalia de Memòria Democràtica. Ho faran per intentar que sigui la justícia qui ordeni el rescabalament i dignificació de les restes humanes de combatents que encara estan escampades per les Terres de l’Ebre, fins i tot visibles en superfície.
El jutjat de Gandesa ha arxivat provisionalment la instrucció sobre el cas. Les diligències les van obrir els Mossos d’Esquadra després que denunciessin la situació al Parlament de Catalunya, al setembre.
Marc Antoni Malagarriga-Picas, donant genètic que busca un oncle desaparegut en la Batalla del Segre de la guerra civil espanyola, i membre de l’associació de familiars del Banc d’ADN i de la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, es va reunir amb el secretari judicial del jutjat de Gandesa, ahir dilluns, per conèixer la situació de la instrucció sobre el cas de les restes de combatents que cal recuperar.
Volen que es dignifiquen les restes humanes que encara estan escampades per l’Ebre
El secretari judicial va comunicar-li que el cas s’ha arxivat. Segons Malagarriga-Picas, la justícia espanyola interpreta la llei d’amnistia «apartant els desapareguts de la guerra civil i la dictadura franquista de la via penal» i apartant a aquestes víctimes «una colla de drets fonamentals». Tot i el sobreseïment, se’ls ha aconsellat que «la via més factible» per al cas i per trobar una escletxa legal és a través de la nova Fiscalia de Memòria Democràtica, una figura creada amb la darrera llei estatal, i que es va constituir a Madrid al juny.
Mentre fan la consulta, prepararan la documentació i el material del qual disposen per demanar «l’actuació fiscal sobre aquest disbarat», ha afegit, i confien que es reobri una instrucció que van iniciar els Mossos d’Esquadra. Va ser al setembre, quan aquestes entitats van tornar a denunciar la situació d’abandonament i denigració en què hi ha milers de restes humanes als boscos i espais de les Terres de l’Ebre.
En una compareixença a la Comissió de Justícia, van posar, literalment, sobre la taula algunes de les restes que es troben en superfície a la zona de l’incendi que va cremar a Corbera d’Ebre l’estiu passat. Les van recollir sense dificultats de les soques dels arbres. La instrucció va anar a parar al jutjat número 15 de Barcelona i posteriorment al de Gandesa.
També reclamen al Departament de Justícia que es retirin les restes òssies que s’exhibeixen en vitrines de vidre tant al Monument de la Pau de la Cota 705 de la Serra de Pàndols, com a la Cova de Betlem de Corbera d’Ebre.