El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha dignificat aquest matí les restes dels 173 soldats republicans exhumats la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya, la del mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre.
Les despulles dels combatents s’han reinhumat al cementiri de Móra d’Ebre, en un acte de retorn molt sentit organitzat per reparar simbòlicament la memòria de les víctimes. D’aquests 173 cossos, se n’ha pogut identificar un: Narcís Mediavilla Cardó, la cinquena persona identificada de la fossa. Amb aquesta nova identificació, ja son 25 les famílies que han pogut recuperar les despulles dels seus familiars, gràcies al Programa d’identificació genètica impulsat pel Departament, el 2016.
Agraïment
Els familiars de Mediavilla han rebut les restes de mà del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, i han agraït la tasca del Departament i de tots els professionals implicats que han fet possible la recuperació, la identificació i el retorn de les despulles. “Avui, tanquem el cercle”, han assegurat Xavier i David Segarra, nets de Mediavilla.
“Estem molt satisfets perquè reinhumem 172 cossos que estaven en una fossa fora de cementiri amb risc de desaparició, i també perquè reinhumem un cos identificat. Avui, fem realitat a petita escala els principis que ens regeixen: veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha afirmat el director.
Amb el lliurament de les restes, el procés de reparació de Narcís Mediavilla i dels altres soldats no identificats fa un pas més per tal de poder donar-los el tractament oportú. Sobretot, en les condicions de dignitat que durant la Guerra Civil i la dictadura franquista es va negar a les víctimes i a les famílies.
Dignificació
En aquesta línia, Aragoneses ha emfatitzat la importància de continuar executant programes d’intervenció “ambiciosos”, en tant que “l’exhumació de fosses no només ens serveix per dignificar les víctimes, sinó que també ens ajuda molt a avançar en el coneixement científic i historiogràfic”. Així mateix, ha afegit que “la societat té dret a la veritat i té dret a conèixer què va succeir durant els episodis més traumàtics de la Guerra Civil”.
Per acabar, ha fet una crida perquè “la ciutadania inscrigui els familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme al Cens de persones desaparegudes i facilitin mostres d’ADN per incloure-les al Programa d’identificació genètica”.
25a persona identificada a Catalunya
Narcís Mediavilla va néixer el 1906, a Barcelona. Era fill de l’Àngel i la Rosa i residia a l’Hospitalet de Llobregat. Durant la Guerra Civil, va formar part de l’exèrcit republicà, adscrit al batalló 594 de la 149 Brigada Mixta, i va desaparèixer l’agost de 1938; les darreres notícies el situaven a Sant Guim de Freixenet.
El 2009 el seu net en va sol·licitar la recerca a la Generalitat de Catalunya i Narcís Mediavilla va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes. Posteriorment, i gràcies a la implantació del Programa d’identificació genètica, va facilitar una mostra d’ADN per tal que el seu perfil genètic pogués ser comparat amb els de les restes que s’exhumen a les fosses intervingudes per la Direcció General de Memòria Democràtica.
L’encreuament de les dades genètiques de familiars i de restes exhumades va donar indicis de parentiu amb unes restes exhumades a la fossa del mas de Santa Magdalena. Per confirmar la identificació, la Direcció General va demanar a la família una mostra d’ADN a la filla de Mediavilla, atès que la mostra d’un familiar de primer grau permet confirmar la identitat de les restes amb la màxima certesa possible.
La fossa més gran excavada a Catalunya
Des del desembre de 2020 i fins al juliol de 2021, la Direcció General de Memòria Democràtica va dur a terme una intervenció arqueològica a la fossa del mas de Santa Magdalena, al terme municipal de Móra d’Ebre, en el marc del Pla de fosses de la Generalitat.
Com a resultat de l’actuació, durant els set mesos de treballs arqueològics es van recuperar un total de 177 cossos, a més de nou amputacions, dipositats en 62 punts d’inhumació. Es tracta, fins al moment, de la intervenció en fosses de la Guerra Civil a Catalunya que ha proporcionat un major nombre d’individus. A banda de les restes, també es va constatar la presència de material mèdic, fet que va poder corroborar que es tractava d’un hospital militar.
La fossa, situada als afores del nucli municipal, estava associada a un hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà, instal·lat al mas i l’ermita adjacent, avui desapareguda. L’hospital formava part d’una de les línies d’evacuació de ferits de la batalla de l’Ebre, una línia que continuava cap a Móra d’Ebre i, des d’allà, cap als hospitals i punts sanitaris habilitats al Priorat.
La llibreta del doctor
La trobada de la llibreta del doctor Gras va motivar la intervenció arqueològica. El fet de tenir constància dels noms d’algunes de les persones que probablement van ser inhumades a la fossa i que es tractés d’una fossa fora del cementiri van fer que fos considerada una actuació prioritària.
La Direcció General de Memòria Democràtica va ampliar la informació sobre l’hospital mitjançant la documentació del fons 545 de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, en la qual es fa referència a les unitats militars vinculades a l’hospital de Santa Magdalena i que aporta informació sobre el marc temporal de funcionament del centre. Així mateix, es va consultar l’Ajuntament de Móra d’Ebre i el senyor Joan Launes, de l’Associació Cultural la Riuada, de Móra d’Ebre, gràcies als quals es va obtenir informació complementària i material gràfic de l’emplaçament.
