Acaba la temporada estival i, per tant, l’època forta de la pesca a l’entorn de l’embassament de Riba-roja. Una vegada més, l’Ajuntament i la Societat de pesca riba-rojana hauran de fer mans i mànigues per a netejar la zona, com a mínim, sovint gràcies al suport dels voluntaris.
«L’Ajuntament ha habilitat dos quilòmetres d’escullera des de la presa fins al càmping i hem condicionat el terreny. Ara bé, si no hi ha ningú que ens ajude, al cap de dos dies tornarà a estar igual de malament per a la pràctica de la pesca», lamenta el regidor de Serveis i Protecció Civil, Jaume Agustí.
La corporació municipal i els pescadors reclamen a la Generalitat (que és l’administració encarregada de recaptar els diners de les llicències per anar a pescar) que inverteixi part d’aquests diners a la zona, en concret, per a realitzar-hi tasques de manteniment, anàlisi de l’aigua, seguiment i neteja, principalment.
Jaume Agustí recorda que «inicialment el 75% dels ingressos es quedaven a la zona, gestionats per la mateixa Societat de Pesca, però amb el pas dels anys i els diferents canvis legislatius de la Generalitat, els ingressos van anar disminuint, fins arribar als zero euros d’aportació al territori».
Espècies ‘invasores’
També s’ha demanat a la Generalitat un estudi sobre l’evolució de la carpa al riu. Precisament, la Societat de Riba-roja porta el nom d’aquest peix. «Només es pesquen exemplars molt vells i la seua reproducció ha disminuït notablement, volem un estudi per saber què està passant. La Generalitat ens ha contestat que és una espècie invasora i no han fet res, quan la carpa porta 600 anys al riu Ebre», diu Agustí.
Tampoc s’ha fet cap seguiment de l’espècie més invasora que es va introduir a l’Ebre al segle XX: el silur, que està acabant amb bona part de la fauna autòctona. En canvi, es produeix la paradoxa que el silur és una de les espècies que atreu més pescadors europeus a l’embassament.
Es calcula que cada any hi passen uns 5.000 pescadors d’arreu d’Europa, però no arriba ni un euro a través dels permisos de pesca. Tot es queda a Barcelona, afirmen.
30 quilòmetres de riu
El pantà està situat entre Catalunya i Aragó, entre Flix i Mequinensa. La riba catalana es coneix com la Zona de Pesca Controlada (ZPC) Ebre 01, comprèn 30 quilòmetres de riba del riu Ebre, des de la Granja d’Escarp (el Segrià) fins a l’embassament de Flix. És un dels pilars econòmics de la zona, coneguda com el Paradís del Pescador, i ha acollit campionats de pesca provincials, de Catalunya, nacionals, internacionals i de primera divisió.
Per pescar al pantà de Riba-roja es necessita disposar d’una llicència de pesca vigent i el corresponent permís, tràmits que actualment es poden fer a través d’internet i que depenen del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.
El sector local de la pesca se sent oblidat per part de l’administració, ja que no els dóna veu en la gestió de l’embassament de Riba-roja, tot i ser uns bons coneixedors de la seua realitat.
Es calcula que cada any passen uns 5.000 pescadors de tot Europa
pel pantà de Riba-roja
