Ulldecona: 750 anys del trasllat del poble a la foia

El dia 21 de març de 1274, ara fa 750 anys, Fra Berenguer d’Almenara, Castellà d’Amposta, atorgà permís per traslladar la població d’Ulldecona, fins llavors situada al castell, i crear-la de bell nou al lloc que ocupa actualment a la plana(la foia entre les serres de Godall i el Montsià), amb la denominació de Sant Lluc d’Ulldecona.

El municipi del Montsià ha commemorat aquesta efemèride, amb una conferència a càrrec dels investigadors Joan Roig i Josep Gausachs i de l’arqueòleg Toni Forcadell.

Aquesta segona carta de poblament arribava només 52 anys després de la primera, atorgada al recinte del castell l’any 1222. Jaume I havia conquerit ja bona part del nord del País Valencià i per tant, la línia de frontera amb els territoris musulmans s’allunyava i també la inestabilitat que això comportava i que havia fet necessari abans l’establiment dins dels límits del castell, per seguretat i protecció.

Un castell reconvertit de l’època musulmana, quan formava part de la Taifa de Tortosa. «La primera notícia que hi ha del nom Ulldecona és de l’any 1.097, abans de la conquesta, quan al monestir de Sant Cugat del Vallès li donen la Ràpita del Cascall, tot i no haver-la conquerit encara, i els límits arriben fins al riu d’Ulldecona (actual riu Sénia)», segons explicà Joan Roig. Amb la conquesta, es va donar la comanda de la zona a l’orde de l’Hospital i la família Montcada.

La segona carta de poblament, escrita en llatí, explicita que ocuparan la plana les famílies establertes abans al castell, com les de Deodad Gasull, Antoni de Miralles, Berenguer Esteller, Pere Forcadell o Bernat Fibla, entre d’altres.

El trasllat es va fer de forma planificada, amb un disseny previ que seguia en part el de les antigues ciutats romanes i que van emprar també poblacions de nova creació del nord del País Valencià.

La vila es va establir a partir d’una torre preexistent i d’un antic pou, on ara hi ha la plaça de l’Església, a l’encreuament entre el camí de València i el que va d’Alcanar a Godall. Estava emmurallada (d’aquí ve el nom de les actuals murades, carrers paral·lels al carrer Major, el central i principal), «amb els portals de Morella, de Mar, de Tortosa i de València», tal i com explicà Josep Gausachs. I on hi havia la torre es va acabar construint l’església de Sant Lluc. De fet, segons els historiadors, encara es poden veure vestigis d’aquesta torre en part dels murs de l’església, al carrer Muntaner.

La població estava organitzada en barris, que en bona mesura corresponen als actuals sectors en què es divideix el nucli urbà per a les processons a les Festes Quinquennals; i amb noms de carrers que en molts casos han anat canviant al llarg dels segles, com ara el carrer del Forn Nou, ara Sants Màrtirs; la plaça Major, actual plaça de l’Església, o el carrer dels Jueus, ara del Carme.

Sisena edició del cicle Patrimonium

Amb la conferència del 750è aniversari de la segona carta de poblament s’ha donat el tret de sortida al cicle Patrimonium. Un cicle d’activitats orientades a eixamplar i enriquir el significat del patrimoni en totes les seves vessants i sobre com la seva gestió es converteix en una eina de dinamització local.