Nova crescuda controlada al riu Ebre amb finalitats ambientals i per avaluar el trànsit de sediments al tram final i fins a la desembocadura. Durant deu hores al llarg d’aquest dimecres, els pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix han desembassat aigua amb un màxim de 1.500 metres cúbics per segon (davant dels 500 que hi havia en hores anteriors).
Segons recorden des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), aquestes crescudes controlades, dues a l’any si l’estat de les reserves ho permet, es duen a terme en compliment del règim de cabals ecològics definit al pla hidrològic vigent 2022-2027.A més, afavoreixen la neteja de macròfits (plantes aquàtiques) on prolifera la mosca negra i suposen «una important experiència per a l’estudi de la migració dels sediments a tram baix de l’Ebre».
L’última es va dur a terme el passat 19 de novembre. En la d’aquest dimecres, es va assolir un cabal màxim (1.500 m³/s) major que els de les crescudes controlades anteriors (1.400 m³/s). La durada també va ser major: de 10 hores, davant de les cinc d’experiències anteriors.
Segons explica el cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, Miguel Ángel García Vera, “en cada experiència s’intenten introduir elements hidrològics innovadors, per afavorir un major trànsit de sediments”.
Així, la cota de l’embassament de Flix s’ha reduït dos metres respecte al nivell normal, per afavorir l’erosió i mobilització de sediment.
La crescuda ha estat sotmesa a una extensa anàlisi, amb participació de tècnics de la CHE i l’Agència Catalana de l’Aigua, Endesa, Cedex, Tragsa, les universitats politècniques de Catalunya, Madrid i València, el projecte REST-COAST, i empreses consultores com Atecma y Spesa Ingeniería.
S’han realitzat batimetries de l’embassament de Flix abans i després de la crescuda per a veure l’impacte de la crescuda. També s’ha monitoritzat el trànsit de sediments a l’embassament de Riba-roja, amb quatre embarcacions equipades amb presa de mostres en profunditat i sensors per al seguiment de la càrrega de sediments de fons en l’embassament. A més, s’han situat tècnics en diferents ponts al llarg del tram final de l’Ebre, des de Riba-roja fins a Amposta, per avaluar l’arribada dels sediments a la desembocadura i també als canals de la dreta i l’esquerra, al Delta. Un dels principals punts d’anàlisi és la terbolesa de l’aigua al llarg del recorregut, per veure l’abast del trànsit dels sediments arrossegats per la força de l’aigua.
Segons remarquen des de la CHE, s’espera que amb aquesta nova crescuda controlada es pugui avançar en el coneixement detallat del transport de sediments des de l’embassament de Riba-roja fins a la desembocadura.
Deu hores de cabals extraordinaris
Les maniobres s’han iniciat a la presa de Mequinensa a les 7 del matí, amb un cabal de 1.200 metres cúbics per segon, que s’ha reduït a 1.100 a partir de les 13.00 h i fins les 17.00 hores. A la presa de Riba-roja, la crescuda ha arrencat una hora més tard, amb 1.500 m³/s, procedents de Mequinensa i també del riu Segre (300 m³/s), amb un graó de baixada de 1.400 m³/s a partir de les 13h. Finalment, les maniobres a la presa de Flix s’han iniciat a les 8:30h, amb un cabal punta de 1.500 m³/s que s’ha reduït als 1.400 m³/s a la meitat de la crescuda i fins les 18.30 h. Segons destaca el cap de Planificació Hidrològica de la CHE, es tracta «d’un volum d’aigua important, amb aproximadament 55 hectòmetres cúbics en total» mobilitzats.