Más de Economía

Economía Opinió

El futur dels residus a Catalunya passa per la seva circularitat com a recursos

A Catalunya hem estat pioners en entendre que els residus són recursos, i per tant la seva gestió s’ha enfocat en aquest sentit

Josep Maria Tost i Borràs (Director de l’Agència de Residus de Catalunya)

Whatsapp
Josep Maria Tost i Borràs

Josep Maria Tost i Borràs

A Europa i a Catalunya el consum de recursos supera la disponibilitat local, implicant una dependència respecte d’altres parts del món. Per aquest motiu, la gestió de residus serà un dels principals factors per tal que els recursos existents a la Unió Europea es mantinguin en circulació.

A Catalunya hem estat pioners en entendre que els residus són recursos, i per tant la seva gestió s’ha enfocat en aquest sentit. En concret, l’any 1992, el conseller Albert Vilalta, que fou el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, va promoure la creació de la Borsa de subproductes. Es tractava d’un projecte realment visionari pel que fa als models d’economia circular. Ja fa 28 anys de la creació de la Borsa i, en aquell moment, el conseller Vilalta ja va identificar la necessitat d’avançar cap a models circulars en detriment de sistemes de producció lineals.

D’altres oportunitats que des de l’Agència de Residus de Catalunya hem fomentat, ha estat la promoció de la simbiosi industrial en polígons industrials. Aquesta és també una forma de donar opcions als residus com a recursos entre les empreses que conviuen en els polígons industrials. La primera experiència es va promoure el 2017 al Polígon Industrial Bufalvent de Manresa, i ja es considerava que amb aquesta iniciativa es podria generar un estalvi anual de més d’1,35 milions entre sinergies d’energia i residus. Hem continuat promovent aquesta solució a través d’ajudes anuals en economia circular per import de més de 8 milions d’euros des de l’any 2016.

Fins ara les dues opcions descrites significa evitar que el residu s’hagi de gestionar com a tal. Quan el residu s’ha de gestionar, a Catalunya ja portem una llarga trajectòria, iniciada amb la llei de residus de l’any 1993, promovent una xarxa d’empreses gestores de residus que ha permès que més del 70% dels residus industrials puguin ser valoritzats com a recursos, també el 45% dels residus municipals i més del 50% dels residus de la construcció. Estem en camí de complir amb els objectius que ens marca Europa, cal seguir-hi treballant.

Treballar per una circularitat dels residus, ha permès enfortir un sector de gestió de residus a Catalunya conformat per més de 1.000 empreses gestores implicades. La seva xifra de negoci supera els 5.500 milions d’euros, el què ens dona una idea de la seva magnitud a l’economia del nostre país, i més tenint en compte que quatre de cada cinc euros d’aquests correspon a organitzacions que tenen la seu social a Catalunya. I a més, l’ocupació que genera aquest sector supera els 36.000 treballadors directes, el què equival a un 6% de l’ocupació industrial de Catalunya.

A Catalunya necessitem que el sector dels gestors de residus sigui un sector fort i musculat, amb capacitat de transformació i innovació. Per això estem impulsant que aquest 2021 neixi a Catalunya el Clúster de Residus, una peça clau per seguir caminant cap a una economia circular i un canvi de model de negoci que ens beneficiarà.

L’hidrogen verd, una nova oportunitat de circularitat

A Catalunya hem d’anar a un escenari de màxima valorització de residus. Prioritzant la seva valorització material, i després cercant altres formes de valorització (inclosa la valorització energètica). Amb la valorització energètica dels residus tenim una oportunitat, complementant-la amb processos d’hidròlisi que facilitin l’obtenció d’hidrogen verd.

Aquest hidrogen verd pot ser perfectament aprofitable per les flotes dels camions de recollida de residus, substituint els combustibles fòssils i, per tant, reduint emissions.
La Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud de ben segur que serà un model a seguir.

Temas

Comentarios

Lea También